En Juli Hernández és un dels pocs picapedrers que queden a Castellfollit. Fa més de 40 anys que viu d’aquest ofici. Als anys 80 va començar a fer restauracions i als anys 90 va treballar la pedra a partir de fer escultures. Recorda haver après la tècnica picapedrera a Vilopriu.

Cap al 1800 a Castellfollit de  la Roca hi havia més d’un centenar de picapedrers. Ara, pràcticament es poden comptar amb els dits d’una mà i en Juli és un dels pocs que, tot i estar jubilat, segueix treballant la pedra: “el 1800 en plena bombolla de les llambordes hi havia uns 150 picapedres a Castellfollit i feien llambordes de basalt. I n’hi havia d’altres que treballaven el gres, que treien de les muntanyes de per aquí. I a principis del segle passat es va fer funcionar molt la pedrera d’en Raül, fins fa, res, 6 o 7 anys, que la van tancar”, explica en Juli.

Amb tots aquests anys en Juli ha fet treballs importants, com per exemple la restauració de la capella del monestir de Cervià de Ter, així com desenes de masies. Ell té clar, però, que morirà i que li hauran quedat moltes coses per aprendre. El que més li preocupa és que l’ofici es perdi: poca gent s’hi dedica. En queda algun de picapedrer, algun de jove, però cada cop queda menys gent. Ara la gent treballa als tallers i ho fa tot a màquina. Res de treballar-ho a mà”, assegura aquest picapedrer garrotxí.

Aquest diumenge Castellfollit acull la 9a Fira dels Picapedrers, que es va haver de suspendre fa uns dies per culpa del temps. Allà s’hi podran veure demostracions, mostra de treballs i mercat d’artesania i alimentació.