Carles Puigdemont diu que la crisi institucional a Espanya demostra que s’ha de perseguir la Lawfare i vèncer-la
En una entrevista a Olot Televisió i a Televisió del Ripollès, el president ha dit que Catalunya necessita la immigració, però controlada, i ha fet una crida a militar amb el català, malgrat que de vegades – ha dit - costi

Des d’Argelès, a la Catalunya Nord, Carles Puigdemont ha parlat pels nostres mitjans hores després que Pedro Sánchez hagi anunciat que es planteja deixar la presidència del govern espanyol per la campanya de desprestigi contra la seva dona. Puigdemont ha recordat que ell i tots els líders independentistes han estat víctimes de la Lawfare, és a dir, la utilització de la justícia i dels òrgans policials per enfonsar un adversari. Puigdemont li ha recordat a Sánchez que en aquell moment, va ser silent.
“Cal perseguir els qui abusen dels poders de l’estat, els policies corruptes que espies il·legalment, jutges patriòtics que s’inventen dossiers. També hi ha mitjans de comunicació que hi col·laboren. Tot això s’ha de perseguir. No me n'alegro que li passi a ningú i quan passi no s’ha de mirar el color de la víctima. És víctima d’un abús intolerable en democràcia.”
Puigdemont que concorre en aquestes eleccions com a cap de llista de Junts + Puigdemont x Catalunya també ha parlat de la crisi migratòria. Ha dit que històricament, Catalunya és un país receptor d’immigrants que s’han acabat convertint en ciutadans de ple dret i que davant una societat tan envellida com la nostra, la immigració és necessària, però que ha de ser ben gestionada.
“Que siguem nosaltres qui puguem intervenir en la formació en origen, la formació lingüística, en valors, en concepte dret-deures, però amb la idea que una Catalunya sense natalitat i envellida, no es podrà tancar mai les portes a la immigració perquè seria com un tirar-se un tret al peu”.
Carles Puigdemont ha avançat que aquesta campanya electoral ha de ser la del català. Sobre la crisi lingüística reconeix que les administracions no han fet prou per preservar la llengua i que sovint s’ha donat aquesta responsabilitat als ciutadans. Diu que mentre les administracions han de ser implacables amb la seva aplicació, els ciutadans també han de militar més.
“Associar el català com a llengua de cohesió social i d’ascensor social, llengua de prestigi. Això és fer-la servir. Hem de militar i ens molesta molt haver de militar perquè una carta del restaurant te la donin en català, aquella persona que et truca per telèfon. És molt cansat això i no se li pot demanar a la gent que tot el dia vagi militant. Però sí que la parli, que la parli com hem fet sempre.”
El lideratge de la Generalitat en la gestió de les variants
A l’entrevista de Carles Puigdemont a Olot Televisió i Televisió del Ripollès, el president ha dit que la Generalitat no ha tingut cap mena de lideratge a l’hora de decidir com havien de ser les variants i que el que no es pot fer és acontentar els alcaldes que són del mateix partit del govern.
“És evident que la Generalitat necessita lideratge. És evident que el Govern de Catalunya necessita algú que mani, que no li tremoli el pols a prendre decisions que pugui explicar. No poden ser mai arbitràries ni sectàries ni complir l’interès polític. Ha d’haver-hi una conversa de país global. Per això parlem de refundació, comencem des de baix.”
El cas de Ripoll
Sobre la situació política de Ripoll, Carles Puigdemont ha lamentat que en el seu moment els grups a l’oposició no facilitessin que Junts governés. Sense voler entrar a valorar el motiu de l’ascens de Sílvia Orriols al poder, el president considera que falta un discurs de reconeixement de conflictes.
“El que no vaig entendre és el rol que van tenir el conjunt de forces polítiques que s’omplen la boca de barrar el pas a la ultradreta, però, en canvi, quan toca fer alcalde o alcaldessa el candidat de Junts, que és el que queda després, tenen fred de peus. Això ens hi hem trobat a altres llocs, també fa quatre anys a la Diputació de Barcelona. Si quedem segons i som una opció clara de govern crec que tenim tot el dret a liderar una ciutat o una corporació. No he pogut analitzar a fons les raons, i si emetés un judici m’equivocaria. S’ha parlat molt des del desconeixement i l’estigmatització i jo no hi vull contribuir. Crec que, en part, l’absència d’una proposta, d’un discurs, de reconeixement de conflictes, per por de fer-los més grans, fa que la gent perdi una mica l’esperança. Que la gent busqui un vot més radical a veure si s'adonen que això és preocupant.”
Podeu recuperar l’entrevista a Carles Puigdemont a les plataformes digitals d’Olot Televisió i dels mitjans de Corisa Media Grup.
