27 de març de 2024. Són les 9 del matí. Fa una mica de fred, s’ha girat aire. A l’entrada de l’enorme castell medieval hi ha l’Esther Badosa, presidenta dels Amics de Santa Pau i en Miquel Àngel Fumanal, president del PEHOC. “Sembla mentida que un edifici com aquest, que va néixer amb usos militars i feudals, hi acabés havent una escola dins”, explica Fumanal.

I és que el castell, construït al segle XIII, va servir d’escola gairebé 110 anys gràcies a la instal·lació d’una comunitat de monges, dedicades a l’atenció de pobres i malalts i a l’ensenyament. Precisament en aquesta escola, que es va tancar l’any 1968, hi va anar l’Esther Badosa. “Jo recordo, ara que ho torno a veure, les aules a la part de dalt. A la dreta hi havia el menjador, on també hi havia la cuina. De fet, encara hi ha pissarres a les parets. Recordo que teníem una estufa de llenya que el primer que fèiem era encendre-la per passar els dies d’hivern”. A l’habitació a la qual es refereix l’Esther, centenars d’anys enrere, hi havia la sala principal o saló dormitori dels barons de Santa Pau. “On feies classes dormien els barons, Esther”, riuen.

I precisament des de dalt de tot de les escales, tenim una panoràmica excepcional del pati. Ara que està ben desbrossat, es pot veure la gran cisterna i la forma de la gran nau – com una església romànica de l’Alta Garrotxa sota terra –. “Ara que estem en època de sequera, ben segur que aquí sota hi ha aigua”, assegura Fumanal. “Doncs precisament aquí, al pati, jugàvem a mataconills”, admet Badosa.

“De presó en tenia poc”

Hi ha una sala, just a peu de pati, que els santapauencs en diuen la presó. Una sala fosca, amb una petita finestra amb reixes al fons i una volta de pedra impressionant que durant molts anys s’havia fet servir per molts actes: assemblees, xerrades o exposicions. “Per nosaltres sempre ha estat la sala més noble del castell”, admet Esther Badosa, presidenta dels Amics de Santa Pau. “És la sala amb la millor volta del castell i, pensar que pels presos van fer la millor sala del castell, és difícil d’entendre. Molt probablement aquí hi havia el gran celler, el menjar. Ens hem d’imaginar embotits assecant-se, lleixes amb tota mena de menjars, cansalada, vi...”, explica Miquel Àngel Fumanal, president del PEHOC.

Com a curiositat, tota la part del terra i fins a mitja paret, està feta amb pedra local, sorrenca i vermellosa. La volta, però, és tota amb pedra de travertí. Una pedra que trobem al voltant de Besalú, Fares o Banyoles. “El travertí està totalment foradat i pesa molt poc”, diu Fumanal, “el van portar expressament per construir la volta”.

El Castell durant la Guerra Civil 

Sortint de la “presó”, de tornada al pati, hi trobem una altra escala. Molt menys noble que la primera, perquè va ser feta durant la Guerra Civil (1936-1939). Durant el conflicte, el govern republicà va construir un mur que tancava el terraplè, i el castell va servir per acollir grups de refugiats bascos, asturians i malaguenys. “Curiosament, hi ha un pintor, en Miquel Torner de Samir, que en la seva biografia diu que ell va ser l’última persona que va néixer al castell de Santa Pau. La seva mare vivia aquí com a refugiada”, explica Badosa.

“Per mi era com un cor que bategava”

Acabem la visita a la banda est, direcció al mar, a l’era del castell. L’Esther Badosa es mira el castell amb nostàlgia mentre Miquel Àngel Fumanal explica l’estructura del castell.

“Jo sempre he dit que, si bé el Castell va construir-se com a eix de la formació del poble de Santa Pau i és on comença tot, el record que jo tinc és més emocional. Era un lloc neuràlgic de tota la gent: els pagesos, la gent que venia a batre fesols, la gent que feia obres al teatre... per mi era com un cor que bategava dins de Santa Pau i és el que hem de recuperar”, explica Badosa.

I, de moment, aconseguir aquesta fita històrica va per bon camí. A hores d’ara, ja s’ha assolit amb èxit la primera ronda amb més de 100.000 euros. Ara, hi ha de temps fins a finals de juny per aconseguir la més gran de totes: els 500.000 euros per fer efectiva la compra del castell medieval. A hores d’ara, la campanya segueix oberta i totes les aportacions, petites i grans, hi són benvingudes. Per fer-ho, només cal entrar a la plataforma de Goteo.

El reportatge sencer el podeu recuperar al programa Mac Exprés d’Olot Televisió.