El 6% de l’arbitratge

L’arbitratge femení a Catalunya només representava el 2% del total l’any 2008 amb 51 dones àrbitres. Una xifra que s’ha anat incrementant amb el pas del temps fins que l’any passat es van registrar 116 dones àrbitres que representaven el 6% en el futbol català. Als camps de futbol de la Garrotxa, només hi ha una dona que s’encarregui de fer complir les regles del joc. L’Andrea Torrijo té molt clar què es necessita per ser àrbitre.

Andrea Torrijo, àrbitra: “El futbol femení està més mal vist”

“Jo crec que valentia, t’ha d’agradar i has de creure molt en tu. L’arbitratge és un món que no està mal vist, però si ja és difícil en general – crec que essent home també costa i has de fer una evolució – imagina’t per una dona. El futbol femení està més mal vist i l’arbitratge costa més de veure’l”, ha lamentat Torrijo.

L’Andrea Torrijo no s’hauria imaginat mai acabar vestint la samarreta arbitral. Va començar a jugar a futbol quan tenia sis anys, incentivada per la seva germana, i fa només cinc anys va decidir acceptar la proposta del seu pare, que havia vist un anunci per començar a un curs d’àrbitre. L’Andrea xiula partits de base i amateurs fins a Quarta Catalana. Assegura que els comentaris masclistes no han desaparegut en absolut i que l’arbitratge femení continua infravalorat.

Andrea Torrijo, àrbitra: “Penso que, a vegades, tinc menys credibilitat per ser noia”

“Hi ha reaccions estranyes i comentaris estranys. Quan em veuen des del vestidor fan comentaris i se sorprenen. Penso que, a vegades, tinc menys credibilitat per ser noia. Molts dels comentaris que jo rebia al principi quan tenia 14 anys eren ‘ves a jugar a nines’, ‘no pintes res aquí’ o ‘ves a rentar i dedica’t a una altra cosa’. Encara ho escoltes, però no tant, i si hi ha comentaris venen de dones i noies”, ha dit.

L’Andrea Torrijo fa una crida a què més dones decideixin fer el pas i ser un gran exemple d’empoderament. Un pas difícil, però valent, per impartir justícia i igualtat dins i fora del camp.