El Departament d’Acció Climàtica ha iniciat la restauració de pedreres i mines a cel obert abandonades arreu de Catalunya. Dins el pla 2022-2027, el Departament té previst arreglar 70 punts on en el passat es va fer activitat extractiva i on no s’hi havien fet actuacions de millora. Moltes d’aquestes activitats es van dur a terme abans del 1981, quan es va implementar una llei que restringia l’ús d’aquests espais i en cas de fer-los servir obligava la seva restauració.

A on es fa la restauració?

Al Turó de la Pomareda, al costat del Volcà Croscat, s’hi està duent a terme una restauració. S’hi dediquen 800.000 euros i també es té previst fer actuacions al Volcà Montsacopa, així com el Volcà Racó i a la zona de Bosc de Tosca.

L’objectiu, segons el Departament, és "curar ferides en el paisatge", endreçar aquestes zones, fer-les visitables i facilitar la interpretació geològica: “Es tracta de fer petites intervencions morfològiques de cara  fer més visible l’aflorament de l’espai per la divulgació del patrimoni geològic. Aquí al Turó de la Pomareda també es conservarà flora amenaçada, com per exemple la mania fragans (un briòfit) que està en perill d’extinció i vam descobrir de la seva presència en aquesta zona de la Garrotxa. I també actuarem en l’eliminació d’espècies invasores”, explica Eduard Piera, cap oficina tècnica de restauració d’activitats extractives de Forestal Catalana.

Posar en valor el patrimoni

“Moltes vegades quan pensem en una restauració, el que es fa és recuperar uns perfils naturals. En el cas de la Garrotxa, tenim un patrimoni espectacular perquè cada vegada que deixem obert un perfil es pot veure la història geològica de la zona. Per tant, aquí la restauració va cap aquesta direcció i aprofitar aquest patrimoni geològic extremadament ric que tenim”, comenta Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica.

En el cas concret de les pedreres garrotxines, la majoria s’aprofitaven de la greda. A la zona del Turó de la Pomareda ja es va fer una actuació de restauració l’any 1995, a la gredera del Volcà Croscat.

La greda dels volcans garrotxins va ser utilitzada, durant molts anys, per construir edificis: “La greda és un àrid i s’utilitzava per construcció, i en el cas concret d’aquí a la Garrotxa una part important de la greda va anar cap a l’àrea metropolitana amb el boom urbanístic que hi va haver els anys 60 i 70”, diu Llorenç Planagumà, geòleg assessor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Les xifres

En total el Departament d’Acció Climàtica destinarà per aquest projecte una mica més de 16 milions d’euros. Uns 5 milions del pressupost ordinari, 4 de l’impost d’emissions de CO2, uns 3 milions dels Fons Feder i uns 3 milions més dels Next Generation.

Acció Climàtica compta amb un inventari amb 800 pedreres identificades d’aquest tipus, i ara s’ha començat a actuar en les zones que tenen més urgència. L’actuació que s’està fent aquests dies al Turó de la Pomareda s’allargarà uns dos mesos i costarà uns 130.000 euros.