El processat Antonio Tomàs va ser el president de l'Associació de Veïns i Veïnes No a la Planta de Triatge de Sant Jaume de Llierca i, com a tal, estava al capdavant d'un blog per denunciar el projecte i era una de les "cares visibles" de la mobilització contra la instal·lació de la planta de residus a la població. Un projecte que va portar cua i els veïns s'oposaven tant a la ubicació escollida pel Consell Comarcal de la Garrotxa (al·legant l'impacte ambiental i de contaminació) com a la necessitat d'haver d'aixecar una infraestructura d'aquestes característiques a la comarca.

Durant entrevistes i intervencions públiques, Tomàs va titllar de "cacic" l'aleshores president del Consell Comarcal, Joan Espona, va insinuar que, darrere l'operació, hi havia interessos econòmics i que era un "cas clar de corrupció". Segons recorda la CUP en un comunicat, Espona va presentar una querella contra el veí el juliol del 2016 i, durant la fase d'instrucció, el processat "mai va negar" cap de les declaracions ni comentaris públics que havia fet.

El cas arriba al jutjat el febrer del 2023

El cas va arribar a judici al jutjat penal 2 de Girona, que el febrer del 2023 va condemnar l'acusat com a autor d'un delicte continuat de calúmnies amb publicitat i li va imposar una multa de 5.410€. També l'obligava a indemnitzar Espona amb 3.000 euros pel dany moral. El jutjat, a més, imposava publicar i divulgar la sentència a diversos mitjans que s'havien fet ressò de les declaracions del president de l'associació veïnal i al mateix blog contrari a la planta de triatge.

L'advocada del processat, Montserrat Vinyets, va recórrer la sentència a l'Audiència de Girona. Ara, la secció tercera dona la raó a la defensa, revoca la condemna i absol el veí de Sant Jaume de Llierca.

La resolució

La sentència resol que les manifestacions públiques del processat estan emparades per la llibertat d'expressió: "En la ponderació dels drets en joc (la llibertat d'expressió, opinió i crítica per una banda i el dret a l'honor per l'altra) hem de tenir en compte que el dret a la llibertat d'expressió i de crítica, en aquest cas, té un grau més alt de legitimitat tenint en compte la condició de representant públic del querellant, que exercia funcions públiques". Per això, conclou que les opinions del processat no tenen "entitat suficient per considerar-se un delicte de calúmnies o d'injúries".