La permanència amb el segon equip del filial del Futbol Club Andorra de Segona Divisió. Aquesta és la fita que ha assolit Arnau Viladegut aquesta temporada amb el Nàstic de Manresa. El garrotxí hi va aterrar ja fa quatre anys i enguany s’ha erigit com un dels principals puntals de l’equip manresà. Les lesions, això sí, li han jugat una mala passada en una campanya que no ha estat del tot fàcil. Tot i estar dos mesos i mig apartat del terreny de joc per un trencament muscular a l’isquiotibial, el garrotxí ha estat convocat en 17 partits de lliga, 12 dels quals ha disputat com a titular. Què suposa jugar al filial d’un dels millors equips de casa nostra?

“Estic tenint molts minuts. Aprofitant les oportunitats que em dona el míster i anant a entrenar algun dia amb el Juvenil A. Estic molt orgullós de jugar allà. Molt maco. Representar un club tan gran i amb aquest nom, també tens una mica de pressió vulguis o no perquè jugues contra equips que també tenen un gran nom, però molt orgullós de poder jugar en aquest gran club”, ha remarcat Viladegut.

Un dels moments més esperats per qualsevol futbolista de base és el MIC Football. Una competició que es va acabar enduent el propi Nàstic de Manresa en la seva categoria el passat mes de març. La lesió va impedir al garrotxí aportar el seu granet de sorra i el va obligar a viure el campionat des de la banqueta, però es mostra content pels seus companys.

“Vaig viure’l molt bé. Una mica enfadat i trist al principi per no poder-lo jugar, però molt content per als companys. Jo sabia que el company que entraria al meu lloc ho donaria tot i ho podria fer bé. Estic molt orgullós del meu equip i del torneig que han fet per aconseguir l’objectiu, que era guanyar o, si més no, arribar al més lluny possible”, ha detallat.

El garrotxí Arnau Viladegut jugarà l’any que ve la seva cinquena temporada consecutiva al Nàstic de Manresa a la lliga Preferent de Juvenil. Un jugador que continuarà complint el somni de ser futbolista, en aquest cas, però, lluny de casa seva.