Segons dades del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa del 2023, les persones que han rebut ajuda dels serveis socials de la comarca per primera vegada no eren majoritàriament persones migrades, tal com alguns discursos de partits de l’extrema dreta asseguren des de fa temps: “en aquests moments, amb les necessitats materials i instrumentals que van lligades a situacions de pobresa, tenim un 50% de persones ateses que són del país, i l’altre 50% de persones vingudes de fora”, assegura Teia Fàbrega, directora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. “No només estem atenent persones que venen de fora”, afegeix.

Darrerament, han arribat a la Garrotxa persones provinents d’Amèrica Central i Amèrica del Sud

Des del Consorci admeten que, darrerament, han notat una arribada molt important de persones vingudes d'Amèrica Central i Amèrica del Sud. Persones que fugen de les adverses realitats socials, econòmiques i polítiques dels seus respectius països, a la recerca d'una vida millor, sigui a l'estat espanyol o bé a un altre país europeu. Tots ells aprofiten la demanda de feina en certs sectors de comarques com la Garrotxa, amb un atur inferior a la mitjana: “continuen venint persones subsaharianes i marroquines, però el tant per cent actualment no té res a veure amb el de fa un temps. Ara mateix venen moltes persones d'Hondures, Colòmbia i estem començant a detectar persones arribades de Veneçuela. Per tant, aquest mapa migratori ha canviat totalment”, explica la directora del CASG.

La directora del consorci diu que el perfil de persones que venen de cada un dels països és diferent. En el cas dels colombians, arriben a la Garrotxa famílies completes, mentre que en el cas d’Hondures, solen ser dones que acaben treballant de cuidadores de persones grans, que venen soles i que al cap d’uns anys intenten fer el reagrupament familiar. El que comparteixen tots aquests nouvinguts són les necessitats de comprensió i inclusió a la cultura d’aquí. Des del consorci asseguren que han hagut de canviar l’acompanyament, potenciant, especialment, el tema de la llengua o l'orientació laboral.

Cronificació de la pobresa a la Garrotxa i impotència per no poder ajudar de la millor manera possible a tothom

Indiferentment de la nacionalitat, des del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa admeten que la comarca està patint una cronificació de la pobresa. Persones, sovint nascudes aquí, que des de fa temps estan en el circuit d’ajudes per evitar viure en situació de pobresa a causa de les successives crisis socials i econòmiques que s’han viscut en els darrers anys, així com l’augment dels preus dels productes i subministraments i la no pujada proporcional dels salaris. Diuen que, tot i reorganitzar-se la feina en funció de les necessitats, els recursos que es reben per part de les administracions superiors als ajuntaments és insuficient a les demandes socials actuals: “moltes vegades, per nosaltres que hi treballem, és frustrant veure aquesta situació. La problemàtica actual és molt gran. Arriben persones que han patit violència als seus països o d’allà on venen. I veus que arriben amb les mans a les butxaques, sense saber què fer. I ens preguntem, constantment, com podem ajudar realment a aquesta persona. I de vegades ens sentim febles: organitzativament i a nivell de polítiques públiques, perquè ens farien falta més recursos o fer canvis estructurals. A nivell de govern espanyol i Generalitat no es dediquen els recursos necessaris per fer front a aquest tipus de situacions amb les quals ens trobem”, assegura Teia Fàbrega.

Calen més recursos i una reestructuració de les lleis i les ciutats per fer front a les noves necessitats

Segons la directora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, els ajuntaments no poden assumir, sols, l’allau de necessitats socials que hi ha actualment i assegura que més enllà dels diners, cal que els governs català i estatal regulin més i millor lleis com la de l’ingrés mínim vital, la renda garantida a la ciutadania o el problema de l’habitatge, però també replantejar estructuralment les ciutats i pobles i reestructurar serveis actualment saturats, com l’educació o la sanitat, entre d’altres. Una estructuració vital, diuen, per poder garantir una millor vida a les persones migrades, que ja són necessàries laboralment per sostenir la generació del ‘baby-boom’ que, a poc a poc, es va envellint. Segons dades del consorci en el darrer any el nombre de persones migrades que viuen a la Garrotxa suposen un 19% del total de població, un punt per sobre respecte el 2022. Pel que fa a Olot s’han pujat dos punts: les persones vingudes de fora de l’estat espanyol suposen un 25% el 2023, quan al 2022 suposaven el 23%. La mitjana catalana se situa al 17%.

El 2023 el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa va comptar amb un  pressupost pròxim als 10 milions 800.000 euros, un 81% dels quals provinents de l’administració pública.