Un 14% de les persones ateses durant el darrer any al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa anaven a demanar ajuda amb qüestions relacionades amb l’habitatge. La puja dels preus del lloguer, l’augment del cost de la vida, però també el racisme immobiliari són algunes de les principals causes d’aquesta problemàtica: “partim de tota una gestió de política pública en habitatge que no s’ha fet durant anys i ara tenim dificultats. Per a nosaltres, des de l’àmbit local, no és fàcil gestionar aquesta situació, perquè ens trobem persones que necessiten venir a viure aquí i no tenen lloc per viure o viuen en condicions deficients”, explica Teia Fàbrega, directora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

Ara es paguen les conseqüències de no haver afrontat el problema abans

La directora del consorci diu que aquesta problemàtica ha sortit realment a la llum en els darrers anys, coincidint amb l’arribada de moltes persones vingudes de fora. El problema, diu, ja hi era de molt abans i creu que és necessari que els governs estatals i autonòmics facin polítiques en aquest àmbit de manera urgent: “quan tens una crisi migratòria com la que tenim, el que fa aflorar és totes aquelles coses que com a societat no tenim ben estructurades. No és un problema de les persones que venen de fora, sinó que aquí ja arrossegàvem un problema d’habitatge de temps. Tot dependrà de la gestió que fem. Què farem amb les escoles? On destinaran els diners a nivell d’estat? Tenim molts serveis saturats, actualment. De tot això dependrà una bona inclusió d’aquestes persones nouvingudes, perquè són persones que laboralment faran falta a la nostra societat”, diu Fàbrega. 

A Olot també hi ha persones que viuen puntualment al carrer

La de l’habitatge, però, és una problemàtica que no entén de nacionalitats. Es tracta d’una realitat present a moltes ciutats grans, però també a ciutats petites com Olot, on també hi ha persones que viuen al carrer. Des del Consorci asseguren que des de les administracions locals s'aplica la consigna d’evitar que aquest tipus de situacions es produeixin, i ajuden, de manera provisional, a les persones que es troben en aquesta situació extrema: “no volíem que hi hagués gent que visqués al carrer, per això col·loquem, d’alguna manera, aquestes persones i els hi fem una projecció de futur. Primer a través d’una pensió, pagant una habitació d’un pis... i a partir d’aquí la inserció laboral. Però només podem fer ajudes puntals, no arriben ni a l’any de durada, perquè no podem fer més”, explica la directora del CASG.

Tot i això, des del consorci admeten que en alguns moments puntuals no poden evitar que hi hagi persones vivint als carrers d’Olot, però asseguren que actuen de seguida que poden: “molt poca gent tenim vivint al carrer a Olot. És gent de pas, gent que dorm alguna temporada curta dins un cotxe, per exemple. Això passa de manera puntual”, diu Teia Fàbrega.

En el moment actual una part important de persones que no tenen un habitatge digne són persones que sí que tenen una feina i un salari. També hi ha persones que sí que viuen en un habitatge, tot i que aquest últim no està en condicions. El fenomen del lloguer d’habitacions és una altra demostració que, ciutats com Olot, tenen un problema greu d’habitatge amb moltes persones que viuen de manera precària dia sí i dia també.