L’any passat el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa va atendre 354 persones nouvingudes amb situació administrativa irregular. Això significa que no tenien els documents amb regla per ser considerats ciutadans de ple dret al país.

El cert és que, en nombres absoluts, són menys persones que el 2022, tot i que des del Consorci asseguren que en els darrers anys el nombre és considerable: “Aquesta situació no es donava abans. Aquest procés abans es donava però en menys quantitats que ara, perquè ara hi ha més guerres al món i hi ha més persones que marxen dels seus respectius països. El cert és que aquest problema s’ha fet gran des de ja fa uns anys”, assegura Teia Fàbrega, directora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

Es tracta de persones vingudes de fora, que fugen de manera urgent dels seus països per la situació de pobresa o guerres i no tenen temps d’agilitzar processos burocràtics. Persones que es troben que les lleis d’aquí són lentes a l’hora de regularitzar-los com a ciutadans de ple dret. Tot i que es fan regularitzacions extraordinàries puntualment, des del consorci creuen que caldria agilitzar aquests processos, per evitar que aquestes persones visquin amb més vulnerabilitat de la que ja tenen.

Asseguren, també, que són persones que fan falta aquí, per motius laborals, ara però encara més d'aquí a un futur no molt llunyà: “hi ha una dificultat amb la llei d’estrangeria i és que en la gran majoria de països han de passar 3 anys fins que aquestes persones estiguin regularitzades. I això fa que siguin persones vulnerables, perquè no tenen dret al treball i aquest tipus de coses. Són aquestes persones les que ens preocupen, perquè ja venen de fugir de pobresa i de violència”, diu Teia Fàbrega.

Unes lleis i una realitat que no concorden amb les capacitats dels serveis socials; i un fet més que expliquen per què estan tensionats des de fa temps.