S’apropa Corpus, i enguany hi ha hagut relleu de geganters a la faràndula olotina. Després de la retirada d’Andreu Girona, cap de la colla durant anys, ara agafa el testimoni Ferran Serra, com a representant de les figures més icòniques de la ciutat d’Olot. El visitem a l’Hospici per conversar amb ell una tarda d’abril, poques setmanes abans de sortir a plaça, i enfeinat mentre es prepara per fer un assaig.

Ferran, felicitats primer de tot. Ets el nou cap dels geganters.

Gràcies! La veritat és que a mi no m’agrada parlar gaire de cap, perquè tots els companys geganters som vàlids per fer aquesta funció, però sí que és cert que després d’haver fet una votació entre els membres del grup se’m va escollir a mi per fer de representant o de portaveu, d’alguna manera. És un honor i un orgull per mi.

Això vol dir que potser no seràs el màxim representant del grup fins que et toqui retirar-te.

No, la veritat és que no. A mi em queda aquest any i tres més, com a geganter. És possible, però,  que l’any que ve o un altre any tornem a fer votacions i decidim que un altre membre del grup sigui el representant. De fet, jo crec que és bo que tots passem per aquest paper perquè tots som capaços de fer-lo i tots sabem fer de tot.

Fa molts anys que estàs dins el grup de balladors.

Jo vaig començar amb 14 anys fent de cabeçut, l’any 2001. Vaig ballar cabeçuts i cavallets fins a l’any 2010. Després vaig esperar quatre o cinc anys que em toqués fer el salt a geganter. I aquí estic, fent ballar la gegantessa.

Podríem dir que tota la vida has estat vinculat a la faràndula.

Exacte. Jo he d’agrair als meus pares que m’apuntessin a la llista per ser ballador de la faràndula. Això que la meva família no els havia ballat ningú, però jo sempre anava a veure els gegants a la plaça. I m’encantava!

Ho hauries dit mai ser geganter?

Els gegants són una altra història. Pràcticament, només ho podem saber la gent que som d'Olot. Recordo els nervis que vaig passar al principi, però a la vegada la il·lusió i les ganes d’aprendre, de preparar-me físicament per dur les figures. He de dir, però, que cada pas que he viscut a la faràndula l’he viscut molt: el moment de fer el salt de ballador de cabeçuts a ser capità de cabeçuts; el moment de fer el salt a cavallets ... Tots i cada un d'aquests moments els tinc molt presents.

Et deu haver passat de pressa el temps...

Totalment. Fa un temps sentia una entrevista que li havíeu fet vosaltres a l’Andreu Girona. Ell deia que veus que el temps passa quan t’adones que tota la gent que hi havia quan vas arribar al grup ha anat plegant i t’has quedat tu pràcticament sol, com a veterà. És exactament aquesta la sensació que tinc. Però és un orgull poder continuar estant al grup.

Has tingut bons referents, veritat?

Moltíssims. En David Pons, en Pau Busquets, en Pim Torralba, en Pere Bassols, l’Andreu Girona... I un munt més. He après molt de la gent que ha fet ballar el gegant i la gegantessa.

I anècdotes un munt, no?

I tant! Els nervis del primer dia que vaig ballar el gegant d’Olot a plaça per primer cop. El debut sempre el recordes. Quan surts de la figura és molt gran el que sents. Quan ja has ballat i ha sortit tot bé, és una sensació molt bonica. Una altra anècdota bona és que gairebé tots els que ballem ara els gegants, vam ballar junts a plaça quan jo vaig fer el darrer ball amb els cavallets. Fins i tot hi havia en Ferran Mayans, que és l'actual Cap de Lligamosques.

Quantes vivències i les que et queden! Ferran, et deixo que continuïs assajant. Gràcies i que vagi molt bé per Corpus.

Gràcies a vosaltres! Ens veiem a la plaça!