Després de la pandèmia les entitats, associacions i clubs esportius han notat una davallada de les persones que volen continuar fent feina sense esperar pràcticament res a canvi. Un exemple és el Club Vòlei Olot, que enguany celebra quatre dècades de vida i que els costa trobar entrenadors i persones que empenyin el projecte: “el que ens trobem des de la pandèmia és el poc temps lliure que té la gent i que aquestes persones volen fer moltes activitats. Entrenar són les hores a pista més totes les hores que hi ha al darrere, a casa, pensant, responsabilitats, maldecaps... i tot això demana molta energia i sí que veiem, cada dia més, que la gent és molt selectiva en aquest sentit i tria molt bé en què vol invertir el seu temps quan surt de la feina”, explica Marc Busquets, director esportiu Club Vòlei Olot.

Per això aquesta temporada el club ha decidit que una persona es dediqui completament al club. En aquest cas amb en Marc Busquets com a director esportiu. Ell va començar a jugar a vòlei amb sis anys, més tard va ser entrenador i va anar escalant fins a ser coordinador i director esportiu. Moltes són, però, les hores que porta dedicades al llarg de la seva vida per ajudar a tirar endavant un dels clubs esportius més importants de la comarca: “el camí de tots els clubs esportius és la professionalització  i aquest curs al Club Vòlei Olot ho hem fet amb la figura del director esportiu. Perquè fa falta gent que es dediqui plenament al club perquè pugui tirar endavant de manera correcta”, afegeix en Marc.

En Pau Martín, cosí d’en Marc, també va arribar al club amb sis anys. Va ser jugador fins a gairebé tota l’adolescència. Més tard va tenir un accident de trànsit que li va impedir continuar i després d’un parèntesi de cinc anys, allunyat del vòlei i del pavelló, es va tornar a engrescar. Aquest cop per ser entrenador. Diu que en el seu cas ha estat clau la unió familiar, per fer-se sentir seu el projecte del Vòlei Olot: “fa més de 25 anys que vam començar jo i en Marc, i això significa que portem més anys al club, que anys no sent-hi que en té 40. La veritat és que tota la família ens sentim reposables des de la creació del club amb el meu tiet, amb nosaltres que ara ho seguim, la tieta que encara hi és, etc. I d’alguna manera per tot això segueix dia a dia”, explica en Pau.

En Pau diu que els jugadors que juguen a vòlei en ciutats com Olot, allunyats de les zones amb més tradició per aquest esport, la clau és arrelar-los al club: “si vols jugar a Vòlei, has de jugar al Vòlei Olot. Si no, has d’anar molt lluny. I el que intentem cada dia és que si els jugadors joves del club se’n van a estudiar, per exemple, a Barcelona doncs que no deixin al cub i que segueixin formant part del club i, d’alguna manera, que l’entitat tiri endavant. Que tornin a Olot”, diu.

Possiblement, aquesta és la clau perquè entitats com el Club Vòlei Olot puguin sumar 40 anys més. Enguany han bufat les espelmes amb més de 200 jugadors i més d’una vintena d’equips. El camí, però, no és fàcil, en un moment que el temps val molt més que or.