La forta ploguda de dimarts passat, que va deixar més de 40 litres per metre quadrat a les zones altes de la Vall d’en Bas, suposen una bona notícia pel Riu Fluvià, que durant el maig no havia notat els efectes positius de les pluges. Per anar bé farien falta més plogudes d’aquest tipus perquè l’aigua tornés inserir-se en profunditat als aqüífers de la comarca. Actualment, la part superficial dels aqüífers s’està recuperant i ja té un coixí.

L’observador meteorològic Jordi Zapata diu que la Garrotxa té la sort de tenir uns aqüífers profunds que ressegueixen l’antic curs del Riu Fluvià, que va quedar cobert per les colades de lava basàltiques. Aquest fet permet tenir una quantitat d’aigua important sota terra, però a la vegada assegura que amb la sequera que hem patit els aqüífers han reduït la seva quantitat d’aigua i els costa més  tornar-se a omplir que no pas, per exemple, els pantans, que són més superficials i que depenen de les nevades i les pluges al Pirineu.

‘’Aquests aqüífers amb profunditat costa realimentar-los  perquè estan molt avall. S’alimenten a base de llevantades. Sense aquestes aportacions, costa omplir-los. I si disminueixen les llevantades de tardor i hivern, com aquest any, condicionarà els aqüífers en profunditat en el futur”, explica l’observador meteorològic de la comarca, Jordi Zapata.

Pel maig, cada dia un raig

Aquest mes de maig ha fet un temps normal a la Garrotxa. La dita que pel maig cada dia un raig, i durant el mes passat es van acumular bones dades de precipitació als pobles de la comarca.

-180l/m2 a Maià de Montcal

-142 a Santa Pau

-138 a Batet de la Serra

-137 a Mieres 

-137 a Oix

-132 a la Vall d’en Bas

-128 a Olot

-124 a la Vall de Bianya

Pluja beneficiosa per a la biodiversitat

Pel que han anat molt bé les pluges de les darreres setmanes ha estat per la flora i fauna de la comarca. Per alguns fongs, amfibis i també per certs fruits del bosc, que són aliment per a molts animals, com són les glans o es fages. Pel que fa als arbres que han quedat secs durant aquest període de sequera, caldrà esperar un temps per veure si alguns són capaços de rebrotar, o no: “davant de l’estrès d’aigua important que hem tingut, hem d’anar veient què passa amb els arbres que han quedat afectats. Si toquem l’escorça de l’arbre rascant i encara és verda, vol dir que encara hi ha saba i és bona senyal. Si una alzina o un pi s’asseca, malament d’entarda, però si té alguna branca encara verda, vol dir que es perdrà la part marró i l’arbre internarà rebrotar. Però tot això s’haurà de veure amb el temps”, assegura en Jordi.

Fa falta més aigua perquè som més gent

Sequeres com la que estem patint, però, provoquen més conseqüències entre la ciutadania, pel fet que cada dia són més les persones que viuen en aquesta zona del planeta i el sistema hídric no ha evolucionat tant com l’increment de població. Es nota amb la població total que té Catalunya: “fa 20 o 25 anys érem 6 milions de persones i ara som 8 milions. I tenim gairebé les mateixes estructures hidràuliques. El mateix que passa amb les hospitals, escoles... i aquest col·lapse les administracions l’han de veure i l’han d’afrontar i revertir”, creu en Jordi.

En aquest sentit, Zapata diu que hem de ser conscients que vivim en un Clima Mediterrani. Que provablement l’episodi de sequera que hem tingut no és tan excepcional com s’explica i que el més segur és que es repeteixi. Per això cal que les administracions prenguin mesures per poder-ho passar millor.