Fa unes dècades practicar la ramaderia extensiva possiblement era més senzill. Tot i el seguiment d’unes normes d’accés i de conservació, entre altres, els pagesos petits podrien disposar, per exemple, de terrenys comunals; aquells que es gestionaven de manera assembleària als pobles. Amb les desamortitzacions, però, aquests terrenys se’ls va quedar l’estat i aquests últims els van vendre a persones riques. Van ser, de fet, els mateixos pagesos petits, amb menys poder adquisitiu, els qui, amb sort, van aconseguir associar-se per comprar, de nou, aquests terrenys i d’aquesta manera poder continuar guanyant-se la vida al camp. Tot i això, en algunes zones, encara queden emprius, terrenys comunals que no es coneixen, però que es podrien arribar a fer servir. Pol Font és algú qui estudia aquesta mena de terrenys i assegura que “al Pallars Sobirà potser és dels llocs de Catalunya que hi ha més comunals i per aquí a la Garrotxa també hi queden alguns emprius, pel que m’expliquen. Per tant, hi ha molt a treballar i la realitat és que la Generalitat subhasta terrenys comunals, i aquest és el problema de pastors petits com en prem, que econòmicament se’ls fa difícil tirar endavant”.

A més, Font explica que la recuperació dels terrenys comunals pot ser una de les solucions a la supervivència dels petits pagesos o els que volen començar a fer ramaderia extensiva. “Hi ha gent del sector de la ramaderia extensiva que diuen que els béns comunals és important que hi sigui, perquè noves persones que  es vulguin dedicar a la pagesia en pugui disposar. Els pobles s’estan despoblant i crec que té sentit mirar enrere i buscar soluciones mirant enrere, com a solució del futur”, conclou Font.

Enguany el projecte Transhumància per la Vida, que impulsa el pastor de Mieres Prem Puig, i altres pastors de la zona ha volgut fer un pas més i durant les diverses etapes fan xerrades als pobles per parlar de temes que preocupen als pagesos, però que a la vegada poden fer a connectar a les persones que viuen als pobles i a interessar-se per qüestions que desconeixien. A Riudaura van parlar dels comunals, però també d'altres qüestions. 

Prem Puig, pastor de Mieres, assegura que “feia molts anys que no utilitzàvem els passos de transhumància i ara quan hi passem, veiem que falten llocs de parada pels remats, abeuradors, etc. Els camins ens els trobàvem bruts, però per exemple aquest any els caçadors de Riudaura ens han ajudat i els han netejat. La gent hi posa il·lusió i feina de la seva part. Això el que volem transmetre”.

D’aquesta manera, en Prem i els altres pastors van fent amí cap a La Molina, però pel camí fan comunitat i vida amb els habitants dels pobles per on passen. Un fet completament normal fa unes dècades, però que s’havia perdut, en una societat, asseguren ells mateixos, cada dia més individualista.