Venim d’uns anys de forta sequera i això, en part, ha fet que les paparres no hagin estat tant presents a la vida de les persones i els animals com de costum. Des de fa unes setmanes però, les pluges han tornat i aquests dies està fent calor. I això és un caldo de cultiu perfecte per aquest tipus d’aràcnids: “aquest clima que tenim, amb pluges i calor, afavoreix les papares, i també ho afavoreixen altres plagues com la de conills o senglars, que també són hostes intermediàries que poden fer proliferar aquest tipus d’artròpodes que són les paparres”, explica en Jordi Juanola, responsable Clínica Veterinària Olot: .

Els gossos són uns dels principals afectats per les picades de les paparres. Els símptomes freqüents solen ser  febre, cansament, orina fosca o encefalitis, però el cert és que les paparres també poden afectar als gats o altres vertebrats; ovelles, conills, rèptils, i també a les persones. Segons els experts, però, el risc que una picada de paparra pugui desenvolupar una malaltia greu, a la Península Ibèrica, és més baix que en altres zones del món, tot i que cal prevenir i els veterinaris remarquen la importància de marcar al calendari les picades de paparra, ja que de vegades els símptomes i el malestar comença a aparèixer més tard: “sempre hem de tenir en compte que quan ens pica una paparra h hem de marcar al calendari. Perquè de vegades els símptomes arriben més tard, al cap de 15 dies o més tard. Per això és important tenir un control, a banda de saber si ens ha picat, segur, una paparra. I si podem guardar-la, millor. Sobretot en cas de persones, això”, diu en Jordi.

En el cas concret del gos, és important fer tractaments preventius, ja sigui a través de collars, pipetes o amb medicaments per via oral: “quan la paparra està sobre al cos de l’animal o de les persones, més números que es pugui transmetre o donar reaccions exagerades amb facilitat, per tant és important poder eliminar o millor o bé extreure-la com més aviat millor. Per això també és imprtant, per exemple amb gossos, els tractaments preventius”, expliquen des d’aquesta clinica veterinària de la Garrotxa.

En cas de picada de paparra, és recomanable l’extracció de la mateixa per mitjà d’unes pinces, mirant de no deixar restes de l’animal. Sempre, però, es pot anar a un professional, ja sigui un veterinari, pels animals, o al metge en el cas de les persones. El cicle biològic de les paparres pot ser de mesos a fins a 3 anys.