El Mapa de Perill Bàsic d’Incendi Forestal és l’eina que utilitzen els serveis d’emergència per gestionar i planificar el territori en relació amb els incendis forestals. Aquest mapa proporciona la cartografia de referència i indica el perill potencial de cada regió per patir un incendi, així com les actuacions i la gestió forestal necessàries.

Després de vint anys, aquests paràmetres s’han actualitzat perquè han canviat tant la vegetació com la climatologia. “Els tècnics tenen clar que el clima anirà canviant i pujarà la temperatura, això és segur. Volia fer l’incís que aquest mapa, el pla Alpha, és un procediment operatiu nostre que ens activa a diferents nivells. Fins ara era fins al nivell tres, però s’ha canviat aquest any a causa de tots aquests canvis que hi ha en el clima i han pujat a tenir un nivell més”, ho explica l’Agent Major de prevenció i investigació d’incendis forestals del cos dels Agents Rurals, Jesús Bonada.

Calculant la mitjana del percentatge de perill d’incendi dels 21 municipis de la Garrotxa, s’observa que el risc d’incendi a la comarca és ‘alt’. Sant Ferriol, Beuda i Sant Aniol de Finestres són els municipis que el nou Mapa de Perill Bàsic d’Incendi Forestal situa en la classe de perill extrem. Aquests municipis són molt extensos i tenen una gran massa boscosa afectada per la sequera dels últims anys.

“Suposo que s’han basat en això, perquè després veig que Santa Pau per exemple està en 0.4, nosaltres estem en 0.9, però també llindem amb Santa Pau. És un municipi que costa molt perquè hauriem de cepturitzar moltes zones. Segurament han generalitzat buscant la zona de més risc, però hi han moltes i moltes zones. Suposo que cadascuna tindria una categoria diferent”, afirma l’alcalde de Sant Ferriol, Albert Fàbrega.

Per reduir el risc d’incendis, Fàbrega explica que caldria gestionar els boscos per mantenir-los nets, creant franges perimetrals, estassant i tallant els arbres caiguts i retirant-los. Aquestes mesures crearien tallafocs i facilitarien l’accés als vehicles d’emergència, però serien molt costoses i inassumibles per l’Ajuntament.

Fàbrega també comenta que “els privats haurien de netejar el bosc, però evidentment no els hi surt a compte i en el pitjor dels casos vendran la llenya i trauran la fusta, però l’estassada que és el que convé no es farà. Fa molts d’anys que la gestió ha anat com ha anat, suposo per molts de factors, però al final tothom té la culpa i no la té ningú amb aquestes coses. Ara ens trobem amb el que ens trobem i hem tingut sort que ha plogut, perquè això està molt delicat.’’

Tot i que s’han presentat a subvencions per fer franges, no les han aconseguit. Per tant, l’única opció que els queda és fer pedagogia amb els propietaris d’aquests boscos. Els serveis d’emergència avisen que, si el clima canvia ràpidament, el Mapa de Perill Bàsic d’Incendi Forestal també haurà de fer-ho, i és probable que no hagin de passar 20 anys per a una nova actualització.