L'Audiència de Girona ha absolt l'acusat que s'enfrontava a 14 anys de presó per violar una familiar menor d'edat a Olot durant les vacances de Setmana Santa del 2018. La sentència recull que el processat s'estava a casa d'una tia i que la menor, aleshores de 14 anys, va anar a passar-hi uns dies perquè la dona era la seva aviastra.

El tribunal exposa que la nit de dissabte, quan la resta de família dormia, la menor va entrar al menjador, on dormia l'acusat. Van estar una xerrant "momentàniament" però no ha quedat acreditat que, quan ella volia marxar, "ell l'agafés amb força pels braços", l'empentés contra el sofà i la violés. La sentència conclou que no hi ha proves dels fets i que el relat de la noia no té "la persistència necessària".

La sentència remarca que no hi ha proves que corroborin el relat de la víctima i l'Audiència critica que les acusacions no hagin citat a declarar testimonis que podrien haver estat crucials per acreditar els fets, com ara l'amiga a qui la menor diu que li va explicar o un dels seus cosins, que aquella nit era a la casa: "El tribunal no comprèn com, havent pogut obtenir el testimonis d'un tercer aliè a la família que podia oferir un relat o descripció, no només d'allò que li va explicar la seva amiga, sinó del seu estat anímic, no s'hagi procurat".

Això, sumat a que "resulta obvi que la memòria de la víctima s'ha vist perjudicada pel pas del temps i existeixen dades perifèriques que no es mantenen idèntiques en les diferents declaracions prestades", fa que la declaració de la menor "no superi la persistència necessària en aquells elements essencials de l'acció que s'atribueix a l'acusat" i no té "la consistència necessària per enervar la presumpció d'innocència".

"En aplicació del principi 'in dubio pro reo' que regeix el procediment penal, procedeix l'absolució de l'acusat perquè el tribunal no ha arribat a una certesa, més enllà de tot dubte raonable, que els fets es produïssin tal i com els va descriure la denunciant", conclou la secció tercera.