No és un secret que, per Festes del Tura, tothom vol sortir impecable i engalanat de casa. La faràndula, l’element indiscutible i identificatiu que olotins i olotines esperen durant tot l’any, no podia ser menys. Precisament per això, un extens grup de persones dediquen moltíssimes hores a deixar-ho tot a punt per al primer dia de festes: cal que gegants, nans i cavallets mostrin el seu aspecte més impecable.  

Eduardo Paniagua és l’encarregat, aquest any, de fer tota aquesta feina, en substitució de Carles Soler després d’una colla d’anys fent-ho. Des de fa ja uns mesos que, pràcticament, viu al pati de l’Hospici, on es dedica a cosir, planxar, netejar i arreglar la vestimenta de la faràndula.

Des d’Olot Televisió i Ràdio Olot ens hem volgut a acostar, una mica més, a la seva tasca de formigueta. Una feina que, a plaça no es veu, però és totalment imprescindible.

Què va pensar quan li van proposar l’encàrrec? Per començar, assegura que va ser un repte i una responsabilitat molt important.“Ho vaig veure com un gran encàrrec, una responsabilitat molt gran. Sempre es tracten amb molt d’amor i cura. Això és una de les claus de la faràndula. Aquesta màgia i aquest amor que diuen se sent i s’aprecia és gràcies a això: a com tenen cura dels gegants, els cabeçuts i els cavallets i tot el material de la faràndula”. 

Però, tants desperfectes tenen els gegants quan surten a ballar? La resposta ràpida és que no, però Paniagua assegura que els mateixos moviments durant la cercavila o els balls, fa que es puguin perdre peces del vestuari, sobretot pel que fa a pedreria. “Són molts moviments els que fan els vestits. Pesen uns 80 o 90 quilos. Els balls, per exemple, fa que totes les faldilles vagin baixant. Tota la pedreria, per exemple, també fa que vagin caient i es van substituint. Tant els gegants com cabeçuts i cavallets, que també els vestits pateixen”, explica. 

"Surten només dos cops l'any, però quan surten ho donen tot"

Els vestits que porten actualment els Gegants d’Olot estan fets de tela de tapisseria, que és més rígida i gruixuda. Els vestits es van confeccionar la primera dècada dels 2000, sent una rèplica del disseny que va idear l’artista olotí Lluís Carbonell el 1948.

Paniagua assegura que cada vegada es van fent petites modificacions per assemblar-se, al màxim possible, a aquells vestits de mitjans del segle passat.

Agulla amunt i agulla avall, ara sí que ja pràcticament estan a punt per sortir impecables. Ho faran el pròxim dia 6 de setembre, quan el Cap de Lligamosques piqui tres cops la porta de l’Hospici.