Que tenim els gegants més bonics del món això no és cap secret. Ni per olotins ni, segurament, per la resta de Catalunya. Precisament per això Olot té una de les parelles més emblemàtiques del país i d’un valor artístic indiscutible.

Poques hores abans de començar les Festes del Tura, hem anat a buscar la persona que més sap de la faràndula olotina. Ho hem fet farcits de preguntes i coses per esbrinar. A casa dels gegants, a l’Hospici, ens espera l’historiador Josep Murlà per parlar-ne.

Si comencem pel principi, la notícia més antiga de l’existència del gegant ens porta a l’any 1521 i no va ser fins al cap de gairebé 80 anys que va aparèixer la gegantessa.

A principis del segle XIX l’escultor Ramon Amadeu va dissenyar els més antics que, a hores d’ara, es conserven. De fet, els busts els podem trobar al Museu dels Sants. “Ramon Amadeu havia estat refugiat durant la guerra del francès i era molt amic de la família Bolòs. Expliquen que va ser aquí quan va crear les figures de pessebre, per exemple. En Bolòs li va encarregar els gegants i, en principi, eren propietat seva al servei del Santuari del Tura. Els llogaven per recollir diners de cares a les obres que es feien allà, s’havia de pintar i fer la decoració interior”, explica Murlà. 

No és fins a l’any 1888 quan comença la història dels gegants tal com els coneixem ara. És llavors quan la ciutat demana als escultors olotins Miquel Blay i Celestí Devesa que construeixin uns nous gegants. Durant els seus més de 120 anys d’història, les figures han patit alguns canvis, sobretot en el vestuari i també algun en el pentinat de la gegantessa. Portava una mantellina al cap i un ventall de plomes a la mà, elements típics de l’època. A més, el vestit del gegant no és un vestit pròpiament, sinó que són dues peces.

“Era un plec de cabells i portava una mena de pinta. Li posaven una mantellina a sobre i durant uns vint anys va sortir així”. Són dues peces. Al mig, la figura porta un cinturó de color marró i va fer la part de dalt i la part de baix, que és una faldilla. Quan balla i es mou, la faldilla va baixant”

I una de les moltes curiositats que amaguen els gegants... sabeu per què el gegant té la posició de la mà esquerra una mica estranya?

“Té una postura que fa sospitar. Al principi hi portava com una mena de pergamí que li van acabar treient perquè suposo que debia ser un gran inconvenient. Debia caure o arrugar-se. Quan a en Iú Pasqual, que va ser director de l’Escola d’Art d’Olot, se li va encarregar la reforma al 1915 va suprimir això.”

“Abans el Cap de Lligamosques portava un fuet enlloc d’una branca de saüc” 

L’acompanyant indiscutible dels gegants és el Cap de Lligamosques. Murlà explica que el capgròs, atribuït a Ramon Amadeu i construït en 1817, es va fer per encàrrec del farmacèutic Francesc de Bolòs i, obria pas als gegants i procurava que les criatures no s’entrebanquin i els fessin caure. És un dels primers nans de què es té notícia a Catalunya, amb El Merma de Vic i El Berruga de Figueres.

“Al segle XVIII hi havia una figura que es deia el ‘ninoi’ i debia representar un gegantó més petit, com el fill dels gegants. Això va desaparèixer. Llavors quan en Bolòs va encarregar els Gegants, també va encarregar el Cap de Lligamosques. Ara porta com un bastó de boix però abans portava un fuet. Un fuet d’aquells de picar els caballs i quan picava a terra...anava darrera la mainada, bàsicament” 

Durant els últims anys del segle XX, els gegants van convertir-se en una part fonamental de les festes d’Olot i la seva popularitat va créixer com l’escuma. Per protegir-los, ajudar a la seva conservació i dotar-los d’una importància especial, l’Ajuntament va decidir l’any 1995 prohibir la seva sortida d’Olot. Des de llavors, només se’ls pot veure en dues ocasions a l’any: la principal, les Festes del Tura, i per Corpus.

I quin nom tenen els gegants? Doncs els gegants d'Olot no tenen nom. Deia el folklorista Joan Amades que les poblacions que s'estimen els seus gegants no els posen nom. Doncs Olot, és un exemple d'això.

L’entrevista completa la podeu veure al Mac Exprés d’Olot Televisió.