Començar I3 o acabar 6è de primària i començar 1r d'ESO suposa un canvi d'etapa importantíssim que transforma el dia a dia dels infants. En el cas de l’institut, no només és un canvi d'etapa educativa més, també és un moment de canvi maduratiu. Una barreja de canvis que, si no s’acompanyen amb cura, molt sovint, poden acabar sent una bomba de rellotgeria. I és que l’entrada a l’escola i a l’institut és una porta a la socialització i a un espai de convivència per a infants i joves diferents, però moltes vegades també pot arribar a ser un camp de cultiu d’assetjaments i altres violències.

Segons la Unitat d'Atenció als Alumnes en Situació de Violència el curs passat es van detectar més de 1.000 casos d'assetjament escolar, un 50% més respecte al curs 2022-2023. Des d’Olot Televisió i Ràdio Olot hem parlat amb la psicopedagoga de l’Escola Pia Anna Rigat. Explica que un dels factors que contribueix al fet que aquest canvi sigui un èxit és que puguin establir un vincle sa amb el centre i els docents. “És fonamental que l’alumnat pugui sentir que està en un lloc i un espai de confiança amb una referent de confiança. Justament qui pateix assetjament escolar té por de verbalitzar-ho perquè no hi hagi represàlies o sigui pitjor dir-ho que callar-s’ho. Si estem en un ambient de confiança la persona hauria d’estar prou empoderada per poder-ho expressar. Malgrat que un adult estigui alerta, de vegades hi ha coses que no s’observen des de l’altra banda. L’alumnat, en general, entre ells sí que de vegades veuen coses que els adults no veiem. A poder parlar, expressar, denunciar. Moltes vegades quan s’activa l’alumnat passiu es desactiva l'assetjament escolar.”

Quan es parlen d’aquestes situacions el principal focus es posa en la víctima, però Rigat explica que moltes vegades, en l’assetjament escolar, l’agressor també podria tractar-se d’una víctima que reprodueix dinàmiques que ha vist o li han passat. “El 90% de les vegades, quan hi ha un maltractador o una maltractadora és una persona que està patint, que té malestars, que té unes dificultats que li generen aquesta actitud. Evidentment, s’ha de limitar, però també s’ha de poder acompanyar i entendre per què aquests nens i nenes els està passant el que els està passant.”

Educació posa en marxa “Busca els senyals. Atura l’assetjament” 

Per mirar de reduir aquesta xifra, el Departament d'Educació ha posat en marxa la campanya "Busca els senyals. Atura l'assetjament". Es farà a través de cartells que alerten dels senyals de casos d'assetjament escolar i que rebran tots els centres educatius catalans, i amb espots que es transmetran als mitjans i a les xarxes socials. Rigat explica que el treball en educació emocional és fonamental. “Tot el treball d’educació emocional és fonamental. De vegades per la pressió del currículum, pel poc temps, etc., s’acaba prioritzant aspectes curriculars i cada vegada prenem més consciència que tota la prevenció i treball en educació emocional és fonamental. Treballar-ho des de petits.”

I quins són els senyals per detectar l'assetjament? La Unitat d'Atenció als Alumnes en Situació de Violència recull un llistat per a mestres i pares per poder detectar-ho. Entre els canvis més freqüents, hi ha el dormir o menjar malament, no expressa els sentiments i s'enfada fàcilment, demana que l’acompanyin a l’escola o no hi vol anar o evita mantenir qualsevol contacte social.