Un 0-0 no sempre és sinònim d’un partit avorrit i sense ocasions de gol. La prova és el que hem viscut avui a l’Estadi Municipal. L’Olot i el Lleida han disputat un duel de tu a tu i han regalat minuts de bon futbol als 742 espectadors que hi havia a la graderia.

El que funciona no es toca i Pedro Dólera ha repetit el 4-4-2 que va funcionar tan bé a Eivissa. Marc Mas i Chema Moreno s’han tornat a buidar en la punta de l’atac, i especialment Mas ha tingut diverses ocasions per estrenar el marcador. A prop de la mitja hora de joc ha provat dos xuts que han sortit a fora per poc. També han estat molt actius Guillem Terma, amb recuperacions i diverses passades filtrades, i Pau Salvans, que ha sigut dubte fins a l’últim moment per problemes físics i ha acabat jugant. Ja a la segona part, l’extrem ha posat una bona pilota que s’ha passejat per l’àrea i ha fet un xut, sol al segon pal, que ha salvat Iñaki. Ara bé, qui ha tingut segurament l’ocasió més clara del partit ha estat Manzano. El migcampista ha fet una gran jugada, ha entrat a dins l’àrea, s’ha quedat sol davant del porter, però no s’ha atrevit a xutar i ha fet una passada de la mort que ningú no ha pogut aprofitar.

A l’altra banda, el Lleida ha tingut més control que oportunitats clares. Ho ha intentat amb algun xut d’Adri Gené o d’Unai, però no ha pogut superar la teranyina defensiva de l’Olot, que ha aconseguit mantenir la porteria a zero per tercera setmana consecutiva. En aquest tram de competició, ha sumat set punts de nou possibles, un balanç que li ha permès treure el cap a la classificació.

L’Olot surt de la zona de descens, ocupa el lloc de play-out i és a només tres punts del play-off. Diumenge que ve, a dos quarts d’una del migdia, els olotins jugaran al camp del Cornellà, un equip que ha baixat de Primera Federació, però que només ha sumat una victòria i, amb un punt menys que l’Olot, ocupa zona de descens.