Sabeu qui era en Cisquet, el maqui olotí? O sabíeu que a la Garrotxa hi ha desenes de persones que van ser deportades a camps nazis? Si aquesta pregunta s’hagués fet fa dues dècades, potser la resposta seria un no rotund. Ara, a 9 d’octubre de 2024, la resposta seria un clar sí. I com aquest, podríem posar multitud d’exemples de recuperació de la memòria històrica, dins i fora de la Garrotxa.

“No és una memòria basada en algun ressentiment. Simplement és coneixement del passat"

Quan es parla de “memòria històrica”, a Espanya, es fa referència a la Guerra Civil i el franquisme. Una memòria que ha ressorgit actualment a través de les preguntes i inquietuds de les generacions posteriors a tots aquests fets. Després d’un llarg període de silenci imposat del franquisme i del silenci pactat durant la Transició, no és fins a principis del segle XXI que es comencen a plantejar noves preguntes sobre la història de la Guerra Civil i a reclamar el reconeixement de les seves víctimes.

Raül Valls, president de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, explica que la recuperació de la memòria històrica no és sinó la manera de recuperar la dignitat i la justícia, sense vencedors ni vençuts. “No és una memòria basada en algun ressentiment. Simplement és coneixement del passat. La identitat d’un poble o una nació que vol ser democràtica necessita tenir aquestes referències, conèixer el seu passa’t, conèixer-lo críticament i, en alguns casos, superar alguns dels traumes.”

Avui dia hi ha moltíssimes associacions de memòria arreu del territori. La pressió política nacional i internacional de les associacions ha desembocat en el reconeixement oficial de víctimes i en l’aprovació de lleis autonòmiques i nacionals, així com la incansable tasca d’associacions i entitats, com el Memorial Democràtic de Catalunya, que ajuden al fet que, després de més de 80 anys de l’inici de la guerra i gairebé 50 des de l’aprovació de la Constitució, s’avanci en aquest sentit. “Jo crec que estem millorant. Queda molt? Queda moltíssim. Som una societat que venim d’un gran parèntesi de desmemòria, una època forçada i una altra voluntària o desitjada per tota la societat. En els darrers anys hem fet aquest treball de recuperar, d’explicar, etc.”, explica. 

La importància del gènere documental en la recuperació de la memòria històrica

La recuperació de la memòria històrica és necessària per tenir una societat democràtica que respecti els drets humans i també per a la identitat col·lectiva dels integrants d’una població. Però, perquè sigui així, la comunitat ha de sentir que forma part de les polítiques públiques de memòria que es prenen.

“Patricio Guzmán, que és un gran documentalista de Xile, va dir una vegada que “un país sense documental és com una família sense àlbum de fotos”

Dins d’aquesta integració de la societat en la recuperació de la memòria històrica, s’hi troben les presentacions de llibres, les rutes, homenatges, exposicions i també els cicles de documentals. 

De fet, fa pocs dies a Can Trona, a la Vall d’en Bas, va tenir lloc una mostra de cinema documental de memòria, el MEMOR. Jordi Teis, divulgador de cinema, explica la importància d’aquest gènere en la recuperació de la memòria històrica. “Patricio Guzmán, que és un gran documentalista de Xile, va dir una vegada que “un país sense documental és com una família sense àlbum de fotos”. El documental, independentment del gènere que toqui, el que fa és tenir davant aquest àlbum, poder-lo veure, revisar, comentar, conèixer, compartir, etc. El documental és bàsic per a aquest treball. Pintura, escultura literatura, etc. hi ha molts camps on toquen aquesta temàtica i que poden ajudar, però un documental que té un format periodístic, que el que fa és explicar casos o fets reals o també documentals més artístics i performatius que t’expliquen una història, que sembla menys real, però t’està explicant la història d’una família o d’un poble, crec que és una eina perfecta per conèixer aquesta temàtica”.

A la Garrotxa durant els últims anys s’han realitzat diversos documentals de Memòria Històrica. Uns exemples són: ‘Garrotxins als camps nazis’, que ressegueix les vides de prop d'una trentena de garrotxins deportats a camps de concentracions; ‘Cisquet i el seu germà’, que recull la biografia i l'activitat guerrillera antifranquista de Francesc Serrat i '508 dies’, que narra la història de Cristina Zalba, una veïna d'Oix que va acollir a un maqui durant més de 500 dies.