Durant tres dies l’Aplec Iltir ha proposat parlar d’aquells temes que ocupen i preocupen als municipis petits d’àmbit rural. Mieres ha estat el poble amfitrió, però la proposta s’ha impulsat a la Vall del Ser, d’on també en formen part Santa Pau, Sant Ferriol i Sant Miquel de Campmajor. La trobada ha servit per parlar de les dificultats que tenen, en el dia a dia, els alcaldes d’aquests municipis. D’una banda, ser escoltats per a les grans administracions i per l’altra per resoldre temes del dia a dia, com la falta de personal i l’excés de burocràcia o el problema de l’habitatge. “L’Aplec Iltir és una bona ocasió de fer veure que als pobles rurals fem coses i fem que passin coses, més enllà dels límits que se’ns posen des de les administracions superiors, tot i ser pobles molt limitats i amb pocs recursos. La gent no es vol implicar en la política i és comprensible, perquè realment l’administració és un laberint i quan t’hi topes, com a alcaldessa, frustra molt. Veus que arribes amb moltes idees i moltes ganes i et topes amb estructures fortes i impenetrables, que t’impedeixen avançar amb els teus projectes de poble o fer canvis”, assegura Núria Martínez, alcaldessa de Mieres. Martínez també diu que tot i que costa és possible cooperar amb municipis veïns, que ni tan sols formen part del mateix Consell Comarcal, com Sant Miquel de Campmajor, i ampliar el focus, d’alguna manera, dels òrgans polítics oficials establerts fa anys.

Al municipi veí, Sant Ferriol, el seu alcalde també es queixa de l’excés de burocràcia pels ajuntaments i els greus problemes en el dia a dia per a la pagesia. Albert Fàbrega també reclama que les lleis i normes no es facin mirant, només, la lògica i la realitat de les ciutats: “és bo que la gent es mogui i que hi hagi aquest neguit i ganes de conèixer i escoltar als pobles rurals i els problemes que tenim. Al mateix moment, però, soc poc optimista, perquè l’estat dels pobles rurals i la despoblació depèn de factors molt difícils de capgirar, que impliquen moltes coses i moltes persones. Tot això no canviarà d’avui per a demà. Actualment, hi ha molta gent que parla del món rural, però després et topes amb normatives que es fan i no pensen en els pobles rurals. Ens fa falta que no ens considerin igual que a la gent que viu en zones urbanes. Sense anar més lluny, amb les normatives urbanístiques. S’ha de fer una normativa especial per l’àmbit rural”.

Resilience Earth ha coordinat les activitats de l’Aplec Iltir

Per això han estat moltes i molt diverses les activitats que s’han pogut fer durant l’Aplec. Des de xerrades, debats o tallers de lideratge o de pagesia, entre moltes altres propostes: “les activitats les hem creat per interessos i per temàtiques: la custòdia fluvial, la pagesia o la gestió forestal són reptes importants pel món rural. També reptes com plantejar propostes des del nivell econòmic a partir del cooperativisme, per impulsar propostes i projectes”, diu Carla Güell, membre de Resilience Earth i de l’equip impulsor de l’Aplec Iltir.

Des de Resilience Earth fa anys que treballen en processos participatius a la Garrotxa. Asseguren que la cultura de la participació cada dia està més en la ment de la ciutadania i que actualment cada poble lidera en alguna part d’aquesta participació entre veïns. Diuen que en el cas concret de la Garrotxa, Mieres és un bon exemple de participació i que a Santa Pau desenvolupen un bon consell de poble. 

Els micropobles volen reivindicar-se

D’altra banda, els representants dels micropobles asseguren que la regeneració democràtica i de la política ha de venir, també, a partir de les propostes i accions que es fan des dels municipis més petits. “Des de les comunitats petites es poden començar a pensar projectes, debatre i organitzar el futur de governança que volem per aquest país en un futur. Tot això es pot fer a través d’aplecs, com l’Iltir”, assegura Miquel Reverter, alcalde de Castellfollit de la Roca i delegat d’assistència als micropobles de la Diputació de Girona:.

Tots els agents implicats coincideixen en el fet que aplecs com l’Iltir serveixen per fer-se veure i per demostrar que des de l’àmbit rural també es poden impulsar nous models de governança per a un territori més ampli, com pot ser Catalunya.

La Generalitat creu amb propostes com l’Aplec Iltir

Tres representants de tres àrees de la Generalitat han set presents a l’Aplec Iltir celebrat a Mieres, participant en alguna de les taules i debats que s’han celebrat.

Segons la secretària d’Igualtats, Gina Pol, propostes com l’Iltir donen peu al debat i a la reflexió, per fomentar, assegura, una major participació per part de la ciutadania de la gestió del territori: “per la conselleria és important tenir aquest nou model de governança i estudiar propostes com les que plantegen a l’Aplec Iltir, que ja porta dues edicions i que en vol fer una tercera i fer que propostes com aquests s’estenguin arreu del territori”.

De la participació també s’hi ha referit la directora general de Govern Obert de la Generalitat, Lara Torres, qui destaca que els processos participatius s’han d’entendre com una nova manera de fer política i que s’haurien d’estendre en el dia a dia de la gestió política “hem de fer molta pedagogia que la participació no és una manera de solucionar problemes, sinó una manera de governar i de donar respostes a les necessitats de la ciutadania. La participació ha de ser planificada. No pot ser un bolet al mig de la planificació diària de les diferents administracions”.

Per la seva banda, la directora general per a la Promoció i la Defensa dels Drets Humans, Noa Monràs, diu que des de la Generalitat han de garantir que els drets de tota la ciutadania es compleixin, independentment que les persones visquin en grans ciutats o en pobles petits: “el Govern a falta que vagi al territori i escolti les propostes i perspectives que té la gent dels pobles petits. Hem de treballar pel dret igual d’oportunitats per a les persones que viuen a les grans ciutats i per a les que viuen als pobles petits”.

L’Aplec Iltir ha servit, segurament, per posar damunt la taula preocupacions i necessitats dels pobles rurals. Ara, falta que des de les administracions superiors s’impulsin més accions que permetin garantir un millor futur en aquestes zones de Catalunya.