L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa rep gairebé 1.400 pergamins del segle XIII al XIX de la família Noguer de Segueró
Segons l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural és un fons d'interès singular per la història documental agrària de les comarques gironines

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa ha rebut aquest mes d’octubre una donació excepcional i d’un valor incalculable de la família Noguer de Segueró: 1.369 pergamins i 0,30 metres lineals de plecs en paper units a rotlles de pergamí (equivalent a 3 capses d’arxiu) que abasten des del segle XIII fins al XIX.

Segons l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural, és un fons patrimonial d'interès singular per la història documental agrària de les comarques gironines. L’Anna Vayreda, que és l’hereva del fons familiar, va decidir fer la donació a l’arxiu per conservar en millors condicions tot aquest patrimoni. “Amb el temps ens vam anar adonant que en una casa particular hi ha mancances tècniques per tenir els documents en les millors condicions. A partir d’aquí es va anar donant peu a aquesta cessió. Prendre aquesta decisió no és fàcil, perquè hi ha aquesta part emocional que sempre et genera dubtes, però en el meu cas he comptat el recolzament de la família”, explica l’Anna Vayreda. Carme Torrent, la mare de l’Anna, afegeix “Tot el que ha anat fent l’Anna, com a mare i com a persona de Catalunya, estic orgullosíssima que hagi donat això”.

La donació, a més de la totalitat dels documents en suport pergamí, també està formada pels documents en suport paper que, en gran part, estan units als rotlles de pergamins. Aquests documents són títols de plecs, escriptures i quaderns d'inventaris antics. L'organització dels pergamins descriu el creixement patrimonial dels Noguer amb l'agregació per via matrimonial dels patrimonis dels Cases de Segueró, Barceló de Tregurà i Comellas d'Avinyonet de Puigventós.
“Han sabut preservar-ne la importància, valorar-ne la importància, conservar-lo... i això és moltíssim. Molts d’aquests arxius personals acaben venuts per trenta euros en mercats. No només des del punt de vista històric és important, això podria haver acabat venut i fet làmpades. La importància és moltíssima. Parlem de generositat, però també de valentia”, explica la historiadora Rosa Lluch.
Neteja, restauració, digitalització i difusió: les quatre tasques de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa
Un cop els pergamins han arribat a l’arxiu, quina és ara la tasca dels arxivers de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa? “Necessitem que es netegi, afegint una neteja en sec superficial, i després en un procés d’humitat es vagin aplanant i estirant aquests pergamins, perquè després els puguem llegir, els puguem digitalitzar i fent això permetrà fer una bona lectura i treure totes les dades que siguin útils pel ciutadà i els puguin venir a consultar. Són un exemple de l’època medieval, com van funcionar aquestes grans cases que per via matrimonial o per compres es van anar expandint. Ells no podien atendre correctament tota aquesta demanda. Dipositant aquesta documentació en un arxiu públic es facilita tot això.”, diu Ariadna Selva, directora Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

La genealogia dels Noguer s'inicià amb Jaume Noguer l'any 1203 a la que van seguir 23 generacions d'hereus. “Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l’Espona de Saderra”, diu la dita popular. Si bé és cert que no sempre hi apareixen aquestes tres cases, en qualsevol cas, sempre hi consta el Noguer de Segueró. En l’època més esplendorosa abastava terres des de Ceret a Vilademuls, amb més de 300 masoveries. No hi ha dubte, doncs, que és una de les cases pairals més importants de Catalunya i que ha estat i serà així durant segles.
