La dana que va arrasar València dimarts passat ha sumit la regió en un estat de xoc que encara persisteix quan es compleix una setmana de la catàstrofe. Veïns de municipis com Paiporta, Picanya, Massanassa o Catarroja encara estan molt lluny de recuperar la normalitat: hi ha zones que segueixen sense electricitat o aigua corrent i els carrers acumulen centímetres i centímetres de fang, brossa i cotxes apilats. Alguns, sort en tenen del butà.   

Fa uns dies, l’Ajuntament de Picanya, una de les poblacions més afectades per les inundacions de València, va demanar a les ADF catalanes el seu suport per dur a terme tasques de neteja. De l’operatiu, que constava de 120 efectius, alguns s’han quedat treballant durant tota aquesta setmana i d’altres han tornat a les seves respectives poblacions. Un dels que ha tornat a casa és en Xevi Quintana, president de les ADF de la Garrotxa i vicepresident de les ADF de Catalunya.

Què ha fet que aquesta dana s’hagi convertit en la pitjor en dècades? Que no s’ha de fer davant d’una riuada o una inundació d’aquest tipus? Per començar, Quintana assegura que no s’ha d’agafar el cotxe ni posar-nos prop de torrents ni rius, però també admet que, segurament, a València tot va anar massa ràpid. I és que per posar un exemple, en el cas del barranc de Poio, dimarts al matí estava pràcticament sec i a la tarda fregava els 2.000 metres cúbics per segon. “El gran problema són els grans torrents secs que fa anys que no veiem baixar aigua. De cop tens una precipitació acumulada molt bèstia a les capçaleres d’aquests punts i comencen a desaiguar. Les quantitats d’aigua que passen per aquests torrents secs són molts litres i poden fer molt mal. El barranco del Poio, va acumular quatre vegades el canal del riu Ebre de cop. Ho va rebentar tot.”, explica Quintana. “No ens hem d’exposar pel cotxe. Si el perdem, quan puguem, en comprarem un altre. La vida no que no la recuperarem. Tot el que vol dir exposar-se a què els corrents d’aigua se t'emportin no s’ha de fer. Aquí quan baixa una torrentada molta gent no fa cas de les senyalitzacions i hi passa. L’aigua, a la que supera els 20 centímetres en un cotxe, la tracció ja no és la que toca i sura més que circular”, afegeix. 

De les més de 200 víctimes comptabilitzades fins ara per les autoritats a l’àrea metropolitana de València, una gran part van morir ofegades als soterranis dels seus habitatges o en garatges. I és que moltes de les persones que han perdut la vida en aquesta tragèdia ho van fer quan intentaven retirar els seus vehicles de dins d’uns garatges que, molt sovint, quedaven negats d’aigua amb la mínima pluja. “A València hem vist que la gent està acostumada que s’inundin els pàrquings i la seva necessitat era treure el cotxe. Ens deien que el primer que feien era agafar els cotxes i treure’ls a fora perquè se’ls hi feien malbé. Molta gent va baixar als pàrquings a buscar al cotxe i ja no en va sortir. El que sí que sobta molt és que ens hem d’imaginar un carrer on baixa aigua, cotxes arrossegats pel corrent i que quan arriben a una rampa d’un garatge es desvien i cauen. I d’allà ja no surt cap més cotxe”, diu. 

Es necessiten productes bàsics d’autoprotecció i neteja 

Davant la massiva onada de solidaritat que arriba d’arreu del territori, Quintana explica que, al contrari del que es pot pensar en una situació d’emergència d’aquest tipus, no es necessita ni roba ni menjar sinó productes d’autoprotecció i de neteja. “Bàsicament, ja no se centra en alimentació de tota mena sinó coses més específiques: llet amb pols, alimentació de nadons, ajuda per treure i fer la neteja com mascaretes, ulleres, pales, guants, lleixiu... treball del postemergència, les feines de netejar tot el que ha quedat de les inundacions.”, admet Quintana. 

Segons han penjat els respectius municipis a les seves xarxes socials, el material que es necessita a hores d’ara són pales, escombres, cubells, productes de neteja com lleixiu o sabó, mànegues, botes d’aigua de totes les talles, mitjons gruixuts i material de neteja com guants o draps. El que també preocupa a hores d’ara són les infeccions i malalties, derivades principalment de la convivència amb el fang, l'aigua estancada i les restes orgàniques en descomposició, així que també es demanen guants, mascaretes i ulleres protectores.

En el cas de no voler o poder enviar material, el Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació també remarca, a la seva pàgina web, els canals oficials per a fer donacions econòmiques.