La lleona de Girona és de finals del segle XIII i estava totalment policromada
El president del PEHOC, Miquel Àngel Fumanal, ha editat el llibre ‘La lleona de Girona. Noves aproximacions des de l’historia de l’art'.

La lleona de Girona és un dels elements culturals més fotografiats i visitats d’arreu de la demarcació i fins i tot de Catalunya. És una de les parades obligatòries per aquells que visiten la ciutat per primera vegada i que probablement sense conèixer la història, la visiten. En els darrers temps s’han conegut més detalls d’aquest monument que va patir un accident a finals del 1800 i que ha tingut una evolució amb canvis, no només del seu aspecte sinó que també del lloc on està situada. Qui n’ha donat més informació editant un llibre, és l’historiador de l’art i president del PEHOC, Miquel Àngel Fumanal. ‘La lleona de Girona.
Noves aproximacions des de l’història de l’art’ és un llibre, on entre altres aspectes, es descobreix de quin any és el monument i quin aspecte tenia en la seva època. Són declaracions a ‘La Finestra’ d’Olot Televisió, on explica que “en algun moment de la segona meitat del S.XIII. Estava totalment policromada, s’han trobat restes de pintura, ens l’hem d’imaginar diferent de com la veiem ara. Aquest color pedra, està tallat amb la famosa pedra de Girona”.
Gràcies a l’edició del llibre, Fumanal també explica que s’han descobert elements que fins fa ben poc no se sabien i alhora que també s’han generat incògnites. Una d’elles és saber-ne l’autor. Avui en dia no se sap i segons l’historiador de l’art, costarà esbrinar-ho. Explica que “no sabem d’on ve. Sabem que en moment que es destrueix amb un accident de carro el 1866 es trenquen molts fragments. Abans, estava situada a un lloc, però no és on hi ha el cul de la lleona ara, és a prop però no allà. El que sabem és que està tallada amb un bloc monolític, una peça rara i caríssima per l’època”.
El llibre de la lleona de Girona ja va ser presentat fa unes setmanes a la capital gironina, un fet que ja ha provocat que algunes persones hagin trucat al mateix Miquel Àngel Fumanal per explicar-li petites informacions de l’escultura.
Uns detalls que de moment no es faran públics i que podrien arribar a sortir en un futur en una reedició revisada del llibre.
