Centenars d’ovelles de diversos pastors de les comarques de Girona han tornat dels camps de pastura de la Cerdanya, després de cinc mesos. La transhumància arriba a la seva fi i, segons el pastor de Mieres, Prem Puig, ho fan havent salvat els mobles pel que fa a la llengua blava. Diu que la fresca de les muntanyes del Pirineu els ha fet salvar un bon nombre de caps, tot el contrari de les ovelles que es van quedar a la Garrotxa. Assegura que els va anar d’un pèl que la llengua blava els enganxés a la Garrotxa, ja que la fase aguda de la malaltia va arribar quan feia poc que eren fora: “hem tingut algunes baixes, però a muntanya el mosquit, el transmissor de la llengua blava, hi era menys present, pel fet d’estar frescos de temperatura. Aquí a baix a Garrotxa i Pla de l’Estany, però, els pastors han perdut, més o menys, el 20% dels ramats. A mi, per exemple, el bestiar que vaig deixar aquí a casa se’m van morir, en canvi, els que he pujat a dalt a muntanya, no”, admet en Prem.

Pel que fa a la transhumància, en Prem valora positivament la pedagogia que ha fet i els altres pastors que l'acompanyaven pels pobles per on han passat, fent activitats i xerrades, i explicant la importància de la pagesia. De tornada, els pastors han volgut fer un camí més íntim, tot i que se’ls ha pogut veure pel centre de municipis com Ripoll o Riudaura. Pel que fa al camí, el pastor de Mieres diu que es continuen trobant amb força entrebancs per les ovelles: “hem trobat gent que ens deia que el camí ramader passava per un altre lloc. Això, per exemple, es pot millorar arreglant camins que estaven embardissats. També ens fan patir els fils de les vaques, i n'hem arreglat algun que estava malament. Llavors també hi ha els passos canadencs, que per les ovelles són dolents perquè es poden trencar els peus. Tot i que a Gombrèn, per exemple, hi ha uns passos pensats perquè hi pugui passar el bestiar. En aquest camí de Gombrèn hi ha una porta que tanca el pas canadenc i pots passar-hi pel costat”, explica en Prem.

Més o menys pels volts de Sant Joan, el pastor de Mieres i les seves ovelles van pujar a alta muntanya a fer transhumància. Ara, pels volts de Tots Sants, tornen cap a la Garrotxa, i ho fan amb l’alegria de veure que torna a ploure.

I és que la pluja dels darrers dies, però també la que ha anat caient els darrers mesos farà els ramats tinguin més menjar respecte als darrers anys, fet que permet recuperar la producció que l’any passat no van poder fer per culpa de la sequera: “aquest any pinta més bé perquè amb les pluges la collita de farratge serà més bona i podrem fer bona producció, i més si plou durant la tardor. Això sí, ara tenim farratge, però ens faltarien els animals que hem perdut per la llengua blava”, comenta el pastor de Mieres.

Ara, pastors com en Prem pateixen per la nova amenaça amb la qual conviuen els pastors: la malaltia hemorràgica epizoòtica, transmesa per un altre mosquit.