Aquests dies, a la Residència Faberllull d’Olot s’hi està fent una estada que porta per títol ‘Democràcia en risc. Cultura i barbàrie’. Diversos experts que venen de l’àmbit de la política i el periodisme, passant per l’activisme o la filosofia, entre altres disciplines, debaten sobre el pensament actual i el retrocés democràtic i de drets: “cal definir nous espais i nous discursos; noves maneres de pensar com reforçar els valors i els ideals i principis de la democràcia. I com la cultura pot combatre l’augment de discurs autoritari”, explica Pere Almeda, director de l’Institut Ramon Llull.

L’estada es fa en un moment actual farcit d’exemples de retrocés democràtic. Pel que fa als discursos de l’extrema dreta, a través de Donald Trump, que tornarà a presidir els Estats Units. I per les fake news i les mentides a les xarxes socials, com s’ha pogut veure aquests dies amb les inundacions a la Comunitat Valenciana i a altres punts de l’estat espanyol.

Una de les participants d’aquesta estada és Laura Llevadot, professora de filosofia contemporània a la Universitat de Barcelona, especialista en feminisme i autora del llibre ‘Mi herida existia antes que yo. Feminsimo y crítica de la diferencia sexual’. “Veiem com les dretes estan utilitzant les xarxes socials i certs mecanismes, i com les esquerres estan en posicions de defensa de la veritat i gairebé il·lustrada sense ser actives, com ho són les dretes. Enmig de tot això, però, crec que el feminisme té una lliçó a donar. Des del moviment ‘Me too’ fins a l’Instagram de la Cristina Fallaràs, demostrant que es poden utilitzar les xarxes socials més enllà del que s’està fent”, explica la Laura.

Luís Garcia és doctor en filosofia i professor de  la Universitat Nacional de Còrdova, a Argentina, i assegura que al seu país la democràcia també està en risc. Diu que els missatges que arriben a l'opinió pública s’han transformat de tal manera que deixen lluny la veritat real de les coses, i fins i tot posa d’exemple la pandèmia de coronavirus, com a moment d’aprofitament, per part de certa gent, de posar en dubte veritats de la ciència, gerent així, diu, negacionismes: “crec que primer cal diagnosticar com arribem a aquesta situació actual i què va passar perquè un seguit de trames col·lectives s’hagin erosionat tant. Una hipòtesi podria ser l’espai que han tingut les xarxes socials i els algoritmes que construeixen”.  

L’artista, docent i crític cultural Marcelo Expósito és el comissari d’aquesta estada de la Faberllull, que durarà fins dilluns que ve.