La dana que ha patit la Comunitat Valenciana els darrers dies ha fet recordar, a molts garrotxins, l’aiguat del 1940. Aquell fort episodi de pluges va provocar al voltant d’una desena de morts, entre les quals una família que vivia al Molí del Collell. Aquells dies d’octubre, de Fires de Sant Lluc, a Olot hi van caure més de 400 litres per metre quadrat, però al Ripollès i a la Catalunya Nord l’aiguat encara va ser més fort, amb registres que van superar els 1.000 per metre quadrat. “L’abast geogràfic dels aiguats de l’any 40 van ser més extens que els de València fa uns dies. Geogràficament, va ser més rellevant l’aiguat del 1940 que el que vam tenir fa uns dies a València. El resultat de l’aiguat de l’any 40, la destrucció, va ser encara més potent llavors que amb les pluges de València de fa uns dies. La diferència és que, actualment, hi ha molta informació i aquesta última és molt continuada, i ens ha fet veure i adonar-nos de coses que fa 80 anys era impossible”, ens explica Jordi Zapata, observador meteorològic.

Tot i l’excepcionalitat de fenòmens naturals com aquests, els experts indiquen que les llevantades són més habituals del que ens pensem a la Mediterrània, i més durant la tardor. I més violentes que seran a conseqüència del canvi climàtic i l’escalfament global. Zapata diu que no s’ha de menystenir, ni de bon tros, la dana que han viscut al País Valencià, amb gairebé un centenar i mig de litres per metre quadrat caiguts amb una hora i amb forts vents a algunes zones. L'any 40, l’aiguat va fer moltes destrosses, també, pel fet que el territori, inclòs el riu, estava devastat per la Guerra Civil que feia poc que havia acabat: “l'any 1940, és veritat que tot estava devastat per la Guerra Civil i hi havia un abandonament generalitzat, el riu estava en mal estat, sense activitat econòmica agrícolament, etc. I els rius estaven molt embossats”, diu Zapata.

De l’aiguat d’Olot cal destacar-ne el canvi de curs que va fer el riu Fluvià. Concretament a la zona del Collell. Allà encara avui s’hi manté un meandre que és clau per frenar, una mica, les riuades:  “aquest meandre situat a la part alta del curs del riu no és gens habitual. Això ve produït per les colades de lava que va col·lapsar el riu. Per sort el meandre està intacte, avui dia, i per això la zona té un valor hidrològic molt important. Per exemple, aquest meandre fa que quan baixa una riuada molt forta és laminar la velocitat de l’aigua i fa que quan l’aigua entra a Sant Roc arribi amb menys força de la que arribaria si l’aigua baixés en línia recta”, assegura Zapata.

El que sí que ha canviat amb aquests 80 anys són aspectes més aviat socials. En aquell temps no hi havia tants cotxes, ni tampoc tantes edificacions construïdes en zones inundables, dos factors que han estat determinants a València per provocar més morts, deixant de banda les decisions polítiques. Sigui com sigui, a la Garrotxa encara queden persones que van viure un aiguat, que no han oblidat mai més.