La catàstrofe de la dana al País Valencià ha posat de manifest les llums i les ombres de les xarxes socials. Unes llums, principalment, amb una onada de solidaritat, iniciatives solidàries i crides d’ajuda a pràcticament totes les plataformes; i unes ombres, la sobreexposició i les anomenades ‘fake news’.

Les xarxes ens han permès saber-ho tot en temps real, però hem normalitzat saltar d'una notícia a una altra o veure-les en bucle. Una mala notícia ens porta a una altra de pitjor, fins a arribar al moment en què no podem parar, amb conseqüències per a la nostra salut mental. Hem estat exposats a milers d'imatges, vídeos, notícies i titulars impactants al segon.

Com ha afectat tot això a la salut mental de les persones que han estat consumint aquestes notícies des de fora de la zona afectada? “Científicament, ja s’ha vist amb estudis que estar veient constantment notícies negatives fa que estiguem tota l’estona en un nivell d’alerta molt elevat i això comporta que moltes vegades ens dificulti desconnectar, relaxar, dormir, etc. Les persones que són més insegures, de baixa autoestima, tendents a l’ansietat o obsessives són persones més vulnerables a què aquest tipus de notícies els afectin molt més.”, explica la psicòloga clínica del Centre de Salut Mental de la Garrotxa, Arantxa Jordà.

Això, però, no és una situació nova. Ja ho vam viure durant la pandèmia. De fet, fins i tot es va crear un concepte propi: el 'doomscrolling', o el que és el mateix, passar-se hores i hores actualitzant el feed per a llegir notícies catastròfiques sobre un mateix tema. Jordà assegura que aquesta exposició continua a informació negativa pot desencadenar i intensificar emocions com ara la frustració, la culpabilitat, l'angoixa, la por i la incertesa. “Les xarxes socials sempre influeixen en tot, en qualsevol tema de salut mental. Amb la pandèmia ja va passar. Gent que llegia coses, veia coses... és un factor que pot empitjorar el quadre clínic”, admet. 

I és que tot i la importància d'estar informats, Jordà explica que és positiu saber posar el fre i cuidar el nostre benestar emocional. Per això, recomana algunes estratègies per pal·liar-ho com ara mantenir una consciència digital, limitar el temps d’exposició o diversificar el feed. “Un cop al dia veure les notícies, quedar-se desconnectat del món tampoc és recomanable, que sigui un moment en què estiguem relaxats, que no sigui abans d’anar a dormir i que es limiti el temps. També es recomana només veure fonts que tinguin certa fiabilitat. Això de veure vídeos i imatges de manera aleatòria no es recomana.”, explica. 

Jordà recomana també tenir un temps per desconnectar de la tecnologia i dedicar-nos a les nostres aficions, sortir o poder compartir el que sentim amb les persones properes. Segons l’Informe de visió global Digital del 2023, 4.76 mil milions de persones de tot el món utilitzen diàriament les xarxes socials, i hi dediquen de mitjana 2 hores i mitja per persona. Són 75 hores al mes mirant una pantalla.