A Càritas Garrotxa aquests dies desenes de voluntaris col·laboren en la preparació dels Solidarisacs, per la campanya de Nadal. Alguns es cuiden de cosir, a mà, els sacs de roba; d’altres s’ocupen dels llaços; uns altres empaqueten els sacs per a les empreses i particulars que els n'han demanat per les seves paneres; i un altre grup de voluntaris s’ocupa d’omplir de nous els sacs solidaris. Entre aquests últims hi ha en Carles Oller i l’Eduard Labián, que aquests dies són una mica més protagonistes. I és que en Carles deixa la presidència de l’entitat i l’Eduard agafa el relleu. “És un fet normal, aquest. Per mi ha estat una etapa més com a voluntari. Ara he trobat el moment de deixar-ho i he aprofitat que he trobat la persona oportuna per agafar el càrrec i amb disponibilitat”, explica Carles Oller, president sortint de Càritas Garrotxa.

L’Eduard encara el repte amb ganes, sent conscient, però, que en Carles i tota l’entitat tenen posat un llistó molt alt, actualment: “jo ja fa anys que estic vinculat a l’entitat. En una primera etapa vaig haver de deixar-ho per motius personals, però des de fa un temps he tornat i, una mica, ja m’anaven al darrere, per agafar aquest càrrec. Ho entomo com un repte. Un repte de fer tirar endavant una entitat fantàstica, que ha fet una gran feinada amb en Carles al capdavant i amb uns tècnics molt bons. La idea és poder continuar els projectes i seguir aquest ritme”, comenta.

Onze anys han donat per viure i conèixer un munt de realitat a en Carles. Li ha tocat ser president durant els anys de la pandèmia, de la puja de preus, el problema de l’habitatge i d’uns moments en què a la comarca estan arribant moltes persones nouvingudes amb situació de vulnerabilitat: “aquests anys m’han permès viure, veure, tocar i plorar de prop la pobresa que hi ha la comarca. I també m'ha permès tenir dues visions del problema. La part més sentimental, que vivim nosaltres a l’entitat, però també la part de gestió institucional de tot això. Crec que a la Garrotxa es fa una bona feina conjunta entre institucions i entitats socials, per minimitzar al màxim el problema de la pobresa”.

L’Eduard anima a més gent a treballar per entitats com Càritas. Creu que, d’alguna manera, és un deure que tenen les persones amb la societat: “la nostra feina, com a Càritas Garrotxa, té molt sentit. No ens queda una altra opció que intentar ajudar, quan veus situacions tan complicades pels carrers d’Olot. Si no hi fóssim persones i entitats com nosaltres, el problema seria més greu. Les persones tenim un deute amb la societat i cal implicar-se en aquests temes. Per sort la Garrotxa disposa de molt bon voluntariat”.

Sigui qui sigui el president, però, tots dos coincideixen que Càritas Garrotxa no funcionaria sense l’esforç de tothom, a través del treball diari en els diferents projectes. Aquests dies sumen una mica més d’esforços a fer els Solidarisacs. Valen cinc euros cada un i els diners es destinen als diferents programes i projectes que desenvolupa durant l’any l’entitat. Cada any en solen vendre entre 3.000 i 4.000.