Ha passat gairebé mig any, després de l’aparició de la llengua a blava a molts corrals d’ovelles d’algunes comarques catalanes, entre elles la Garrotxa. En Martí Canadell, pastor de Begudà, ha estat un dels pagesos més afectats de la comarca pel virus, transmès per un mosquit, que provocava la mort de les ovelles.

Abans de l’estiu tenia més de 400 caps d’ovelles, però per culpa de la llengua blava el seu ramat va reduir-se un 25%, pràcticament: “he perdut entre 80 i 90 animals amb un valor d’uns 100 i alguna cosa més i aquestes pèrdues són xais que he deixat de recuperar que tenien un valor, també, d’uns 100 euros d’escorxador. I necessito guardar unes 80 o 90 filles reproductives. Això són dos anys de produir aquests animals. Per tant, si comptem les pèrdues d’animals que han mort per la llengua blava, els xais que he deixat de vendre i el valor de les filles que he de guardar per recuperar el ramat, estem parlant d’uns 30.000 euros per un pagès petit com soc jo”, assegura.

En Martí ha comprat prop de mig centenar d’ovelles més, per tal d’anar recuperant la roda productiva i econòmica que tenia, a més de poder garantir que seguirà cobrant l’ajuda del govern: “els sementals se’m van morir gairebé tots. De vuit me n’ha quedat un. Diuen que els sementals tenen un grau o dos més de temperatura al cos respecte a les femelles, i això feia que el mosquit els ataqués més”, explica. “I sort que alguns amics m’han cedit sementals, per tornar a fer la roda reproductiva”, conclou.

El que no oblida el pastor de Begudà, però, és l’estiu que ha passat. No recorda una afectació així de greu: “un dia em vaig espantar molt. A les sis de matí un camió em venia a recollir ovelles mortes i al migdia, el camí, havia de tornar a passar per casa a carregar-ne més. Al matí anàvem amb la pala i el tractor, al corral, a recollir ovelles mortes. I a la tarda, quan anava a engegar el ramat, hi anava amb el cotxe i el remolc, perquè moltes no podien continuar el camí. De 10 en morien 8. I les dues restants, es recuperaven, però quedaven i han quedat tocades del pulmó. Queden seques del pulmó, d’un dels cantons, i ara quan caminen molt, tossen. I segurament aquests animals no rendiran com toquen i possiblement no criaran ni seran reproductives”.

En Martí Canadell lamenta que encara que no hagi rebut ajudes arran de la crisi de la llengua blava i assegura que, d’aquí a no gaires anys, tota la població notarà una pèrdua de qualitat i qui sap si de quantitat, de segons quin menjar, donats els molts entrebancs que tenen els petits pagesos: “la venda de proximitat s’acabarà perquè la majoria de pagesos som grans. I sí  que n’hi ha algun de jove, de 25 o 30 anys, però una flor no fa primavera. Abans hi havia generacions seguides a casa, a totes les famílies, sempre n’hi havia algun dels fills o filles que es quedaven a casa a fer de pagesos. Avui en dia no hi ha continuïtat”.

Tot plegat suposa una pedra a la sabata més, per un sector molt tocat econòmicament. Mig any després, pràcticament no es parla de la llengua blava, però pastors com en Martí en segueixen pagant les conseqüències.