Us heu preguntat mai per què les campanes toquen el dia 24 de desembre al migdia? I per què ho fan el dia 5 de gener, a la vigília de Corpus o dels dies assenyalats de la Pasqua? La resposta és que antigament es considerava que el dia començava i acabava a les 12 del migdia i no a la mitjanit com estem acostumats avui. Per aquest motiu, les festes importants tenen una vigília festiva durant la qual sonen les campanes anunciant que comença un dia gran. Alguns diuen que el 24 de desembre no és festiu i, de fet, no ho és, però antigament s’hi considerava i avui... ho és cada cop més.

Així doncs, al punt del migdia del dia 24 als nostres campanars comença a sonar el repic solemne, conegut popularment com el tritlló major, per anunciar que ja és Nadal. El tritlló major consisteix a fer sonar les campanes petites amb tocs ràpids i alegres mentre, simultàniament, es fan vogar les campanes grosses. La durada és d’un quart d’hora i, de fet, tothom que les escolta té clar el missatge: estem de festa.

El toc de festa és, segurament, el toc més conegut juntament amb el de difunts. El toc de les campanes es recull a la consueta, una mena de guia que detallava la manera de celebrar els rituals religiosos de les nostres contrades com misses o processons. Eren uns manuals que s’anaven enriquint a mesura que passava el temps sempre que hi hagués algú que les actualitzés. Existia també la consueta del campaner. A la de Sant Esteve d’Olot, s’hi detallaven els canvis que els tocs anaven experimentant amb el pas dels anys. No la podia llegir qualsevol persona. “El lector havia de ser algú que ja sabés de què anava la matèria i no era apta per a principiants”, segons detalla el campanòleg Xavier Pallàs, director de l’Escola de Campaners de Joanetes, a la Vall d'en Bas. A la consueta del campaner s’hi especificaven els tocs durant l’any i la manera de fer-los. Era molt curiós veure la precisió tècnica que tenien els campaners a l'hora de mostrar les caracteristiques dels tocs. A casa nostra n’hi ha hagut dues: una és del segle XVIII i n’hi ha una altra del segle XIX, que té dues versions: una del 1824 i una altra del 1828. Des de llavors no n’hi ha hagut cap més i es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

Aquí en tenim un fragment que us convidem a llegir amb atenció:

Janér A 1 ................A las 7 del mati (regularmt.) se toca â prima; se fan tres tritllos, ¨y acabats, se toca ä tritllo major mentre se alsan las dos campanas, esto es, primer la Grossa despr. La mitjana, ÿ para est, despues de haber fetas algunas passadas. Quant toca lo quart, se deixan anar cada una per si, las dos campanas, ÿ se alsan las petites, primer la Nova, ÿ despues la xica, fent passadas fins â tocár los dos quars, q.luego se deixan anár, ÿ se alsan totas luego, primer la Grossa, despues la mitjana, despues la Nova, ÿ petita, ÿ se deixan anár totas juntas. = A 2/4 de 10 se toca al Offici: se alsa la campana grossa, ÿ despues las altres per ordre, ÿ se deixan anár totas juntas, ÿ luego se posan los ganxos als batalls, per tocar luego un tritllo, ÿ acabat aquest, immediatat. se toca â Predica un quart de seguida, ÿ luego ha de nar â tancar las cortinas =.

A l’església de Sant Esteve d’Olot, durant les misses de Nadal i de les festivitats religioses més importants del calendari, també es feia girar la roda de campanes. Està situada a la part dreta de la nau principal. És una peça rodona envoltada de campanes petites que, al fer-la girar, ressona per tot el temple.

Els joves tornen a omplir els campanars per salvaguardar el patrimoni de tocar les campanes de forma manual

Amb el pas dels anys, la figura del campaner havia anat desapareixent. Els campanars quedaven buits i les campanes tocaven de forma automatitzada els quarts i les hores.

Els tocs manuals de les campanes han tingut una importància cabdal a les vides de moltes generacions.

En dies de festa, sempre hi havia algú que les tocava i sinó, ho feien els propis escolanets. Era i és normal encara veure campaners d’edat avançada tocant els diumenges perquè ho han fet tota la vida. Però des de fa relativament poc, els joves han anat donant valor a aquest patrimoni, recuperant els tocs manuals de les campanes com havien fet els seus avis i omplint de vida, de nou, els campanars castigats pel pas dels anys. Els tocs manuals de les campanes han tingut una importància cabdal a les vides de moltes generacions. Han estat el mitjà de comunicació de la població per anunciar des de tempestes o nevades fins a grans celebracions com batejos o casaments. Sense anar més lluny, molts municipis valencians van saber en la darrera dana que els carrers s’inundaven per l’insistent toc que arribava des del capdamunt dels campanars.

Prova de l’interès per la recuperació del toc manual de campanes és l’Escola de Campaners de Joanetes que, sota la batuta del campanòleg Xavier Pallàs, ensenya els tocs tradicionals i les particularitats de les diferents maneres de fer-les sonar. L’Escola de Campaners té totes les places ocupades i cada any és un èxit.

Un altre aspecte que demostra l’interès creixent pel patrimoni campaner és l’aposta d’Olot Televisió per difondre-ho. Emet cada setmana per a tot Catalunya el programa ‘Ben Sonat’, un espai que és un testimoni viu de la passió que les campanes està generant entre el col·lectiu més jove i, a la vegada, és un homenatge a aquells homes i dones campaners que han mantingut viu el llegat de tocar-les al llarg de tota una vida. El podeu veure cada dissabte a les 22:30 i també a la plataforma La Xarxa+.