El pintor de les Preses, Miquel Duran, sempre s’ha dedicat a fer quadres, però des de ben petit també ha tingut per hobby fer pessebres. Va començar fent pessebres tradicionals a casa seva, amb 8 o 9 anys, però amb 16 anys va perfeccionar la seva tècnica, gràcies a entrar a aprendre i treballar a un dels tallers d’imatgeria religiosa que hi havia a Olot. “A partir dels 16 anys començo a anar a un taller d’imatgeria religiosa i aprenc a fer la part artística del pessebre. Passo de fer pessebres populars a pessebres artístics”, explica.

El pintor de les Preses diu que pot haver fet entre 300 i 400 pessebres al llarg de la seva vida. Els fa d’un any per l’altre, i assegura que tarda, de mitjana, una mica més de 100 hores per elaborar, només, una d’aquestes petites obres d’art. Un diorama mateix.

Amb el pas dels anys, però, en Miquel també s’ha anat quedant sense espai, i ara opta per fer, també, pessebres més petits: “comencem pel pessebre popular. El de la molsa, el caganer, el riu de plata, etc. I passem al pessebre artístic, sovint fet dins una caixa, per tant, un diorama. Però llavors acabes tenint problemes d’espai, amb tants diorames, i opto per fer pessebres petits, a través d’una font, d’un pou, etc. Hi ha mots tipus de pessebres”.

Abans feia molts pessebres de fusta, però amb el pas dels anys han anat sortint materials menys pesants, com el pòrex, explica en Miquel. Materials que utilitza per fer pessebres inspirats amb pobles de la comarca, i també preservant i donant a conèixer eines que cada dia s’utilitzen menys: “pels pessebres fem servir eines antigues que estan en perill de perdre’s, perquè molta gent jove no saben què és una dalla, un podall o un rascle. El pessebrisme també serveix per això, per anar passant generació rere generació aquests objectes i paraules”, diu.

Entre això i ensenyar als seus alumnes a l’Escola de Plàstica de les Preses, en Miquel creu que podrà aportar el seu granet de sorra a transmetre l’art de fer pessebre i que no es perdi. L’enorgulleix el fet de tenir alumnes petits, fills d’exalumnes que havia tingut fa anys.