Un estudi fet entre diferents investigadors de centres nacionals i internacionals i en el qual hi ha treballat el geòleg garrotxí Llorenç Planagumà ha certificat a través d’una publicació que les erupcions volcàniques a la Garrotxa van ser més recents del que es creia fins ara. Un estudi dels anys 80 assegurava que la colada de lava més antiga de la comarca, la del Molí Fondo de Sant Joan les Fonts, datava entre els 600 i els 700.000 anys, però ara es conclou que les erupcions són de fa 248.000 anys, i a Olot, al volcà Montsacopa, fa només 20.000 anys va entrar en erupció: “se’ns ha comprimit molt més el marge d’edat. Això suposa una freqüència molt més alta de la que ens pensàvem. A les graderes del Volcà Monstacopa es pensava que potser tenia uns 100.000 anys, però ara veiem que són 20.000 anys. I això és poc”, assegura el mateix Llorenç Planagumà, geòleg de GeoNat SL. Per aquest estudi s’han analitzat més d’una desena de mostres de diferents cons volcànics i colades de lava de la zona. 

No només el Volcà Montsacopa, però, ha vist reduït el temps que fa que va erupcionar. L’estudi també assegura que la colada de lava de la Moixina té 26.000 anys, confirma que el Volcà Croscat va tenir erupció fa entre 13 i 15 mil anys i que la colada de lava de Bosc de Tosca es va emplaçar fa 17.000 anys. La clau per arribar a aquestes conclusions ha estat poder arribar a un laboratori de Nou Mèxic, a la ciutat nord-americana de Socorro, concretament a la New Mexico Tech University. Allà la investigadora Julia Ricci va poder identificar l’edat de les 14 mostres de diferents cons volcànics i colades de lava: “indica una freqüència molt més alta de la que es pensava. Tenim que el vulcanisme que es creia que era més recent a la comarca, la de la zona del Volcà Croscat i Sacot, perquè ara la tenim també aquí a Olot, aquest vulcanisme més recent”.

Segons Llorenç Planagumà, aquest estudi pot connectar perfectament amb les dates de les cendres analitzades del pla de les Preses, que antigament havia estat un gran llac, i que continua investigant  l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social: “jo crec que el rang aquest de 8.000 anys d’aquestes cendres del paleollac de la Vall d’en Bas, que concentrava cendres, crec que podrien ser les erupcions més recent, però ens indica força que pot ser així. I ara el que hem de fer en aquesta nova tanda d’estudi és caracteritzar bé els volcans d’aquí a nivell d’edat i veure la freqüència d’erupció, i poder començar a estudiar què és que provoca erupcions aquí i amb quina freqüència, que és el que ens interessa més pel que fa al perill volcànic”.

L’estudi ha estat finançat pel CSIC i pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial i fons privats i serveix per seguir ampliant informació sobre el vulcanisme garrotxí. Les noves dates poden servir per valorar encara més el risc sísmic i volcànic a la comarca, tot i que també és calau, segons els experts, seguir apostant pel monitoratge i els sensors.

 Tot i que fa tres anys que es treballa a fons en aquest estudi, en Llorenç porta fent treball de camp i  estudi sobre aquesta qüestió des de fa 30 anys.