Quan acaba el franquisme s’inicia una etapa de transició política cap al sistema democràtic i, a la vegada, es recuperen llibertats perdudes durant quatre dècades. La restauració de la Generalitat va lligada a la conscienciació col·lectiva de recuperar i potenciar la llengua i la cultura autòctones. Pel que fa a l’àmbit municipal d’Olot, s’inicien polítiques encaminades a millorar el benestar dels ciutadans i resoldre problemes que s’han arrossegat durant molt de temps en urbanisme, mobilitat urbana o  comerç. En el seu moment, s’afronta el creixent del moviment migratori, amb la integració i la socialització dels col·lectius d’estrangers. En el període que va del 1975 al 2011 es dona un fort impuls a la ciutat, posant-la al dia i preparant-la per als nous reptes i situacions que es van presentant en transcórrer el segle XXI. Tot plegat ho recull el periodista i historiador Josep Murlà, al llibre ‘Transició i democràcia’. “Van creure oportú agafar des de l’any 75 fins al 2011 que acaba just amb el mandat d’alcalde de Lluís Sacrest”, explica Murlà. 

Entre moltes situacions que apareixen al llibre, Murlà destaca el canvi tant en xifres com generacional que tingut Olot en les últimes dècades. Destaca un període on es tancaven discoteques i les Festes del Tura començaven a tenir el renom actual: “Va coincidir que no hi havia llocs d’esbarjo juvenil, les discoteques també tancaven, etc. Es tenia un altre concepte i era un altre context. El cinema també va tenir els seus anys de crisi. A les Festes del Tura, li van donar un tomb i les van convertir en una de les millors de Catalunya”, admet. 

L’acte de presentació del llibre ‘Transició i democràcia’ es va fer divendres passat a la tarda a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa i va comptar amb la presència d’ex-alcaldes de la ciutat com Pere Macias i Lluís Sacrest i també amb la de l’actual batlle, Pep Berga.