La indústria i el paisatge conflueixen en la fisonomia de la ciutat d’Olot i la comarca

És el que mostra l’exposició d'Un Parell d’Arquitectes i Roger Serrat-Calvó que es pot veure aquests dies a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa

per Gerard Puigdemont

Cultura, Garrotxa, Olot

La indústria i el paisatge conflueixen en la fisonomia de la ciutat d’Olot i la comarca
La indústria i el paisatge conflueixen en la fisonomia de la ciutat d’Olot i la comarca

‘Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí’ és el nom de l’exposició que es pot veure a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa fins al 9 de febrer, elaborada per Eduard Callís i Guillem Moliner, d’Un Parell d’Arquitectes, i el fotògraf Roger Serrat Calvó.

A la sala s’hi pot veure la projecció de mig centenar d’imatges d’objectes, edificis o espais de la ciutat d’Olot, però també d’alguns pobles de la comarca. Totes elles mostren el caràcter de la capital garrotxina i de la comarca a nivell arquitectònic. “El que vol és explicar la nostra visió de la ciutat d’Olot a través de l’arquitectura i el  paisatge. I tractem dos temes recurrents visibles quan passeges per la ciutat. Un, el pragmatisme industrial i l'altre, la influència de l’Escola d’Art d’Olot en la part de cultura il·lustrada i aficionada”, diu Eduard Callís, d’Un Parell d’arquitectes.

El passat i el present industrial, la influència dels tallers de sants, però també el paisatge i la visió bucòlica dels pintors de l’escola olotina conformen una visió ajuntada d’estètiques molt diverses, però que conflueixen en un mateix espai. Els autors s’han dedicat a fer associacions d’imatges, posant de costat, dues fotografies de dos llocs o coses molt diferents entre si, com pot ser el bust de l’església de Sant Pere Màrtir i l’estàtua del moai de l’Illa de Pasqua de l’Avinguda Santa Coloma, o la plaça de toros d’Olot i el Terrenito de Bosc de Tosca. “Cada context que s’explicava de la ciutat o voltants de la ciutat volíem que fossin relacionats amb altres contextos. Individualment, cada lloc ens explica una cosa, però en conjunt explica singularitats pròpies d’aquí”, explica Guillem Moliner, d’Un Parell d’arquitectes.

Unes associacions d’imatges buscades i que mostren elements que, a primera vista, poden passar desapercebuts, però que per aquest treball han comptat amb moltes mirades, la qual cosa ve a demostrar que l’exposició pot tenir diverses lectures. “Les parelles de fotografies de vegades les canviàvem durant el procés, entre nosaltres, però també altra gent ens ha proposat indrets i han acabat naixent altres parelles”, comenta el fotògraf Roger Serrat-Calvó.

A l’exposició també s’hi pot veure documentació d’arxiu, concretament esquemes i esbossos de diferents edificis i elements que mereixen una bona ullada per copsar alguns dels molts detalls que han fet possible la construcció de tots aquests edificis i elements que cada dia veiem tots passejant per la ciutat o la comarca.