En l’antiguitat i l’edat mitjana, l’oralitat era la via principal de comunicació entre els poders locals i la població. El pregoner municipal recorria els carrers anunciant les decisions del govern local, com nous impostos, festivitats o lleis. Aquest sistema tenia l’avantatge d’arribar directament a les persones, però era limitat en abast i susceptible a malentesos. Amb el pas del temps, es va començar a utilitzar la paraula escrita. Als segles XVII i XVIII, era habitual que els bans municipals, documents oficials amb comunicacions rellevants, es pengessin en punts estratègics de la vila, com les esglésies, les places o els mercats. Al segle XIX va marcar un punt d’inflexió amb l’aparició de la premsa local i la premsa escrita i al segle XX la revolució dels mitjans de comunicació de masses, com la ràdio i la televisió.

Amb l’arribada d’internet i les xarxes socials, els consistoris també han canviat la manera de relacionar-se amb els seus ciutadans. Ara hi ha grups o llistes de difusió a algunes plataformes de missatgeria instantània, com whatsapp o Telegram, on es fan arribar les informacions municipals més rellevants com ara talls d’aigua, agenda municipal o incidents diversos.

A la Garrotxa, un exemple el trobem a Castellfollit de la Roca. El seu alcalde, Miquel Reverter, explica que és una eina per fomentar i millorar la transparència i la participació entre l’ajuntament i els seus veïns: “És un canal unidireccional on l’ajuntament hi envia totes les informacions diàries o activitats, resums de plens, qualsevol tall d’aigua o incidència al municipi. Qualsevol cosa. Penso que és important per mantenir aquesta comunicació, aquesta transparència que de vegades demanem a les administracions”

El primer ajuntament garrotxí a posar en marxa aquestes noves eines va ser el de Santa Pau al voltant del 2017, seguit de Castellfollit i les Planes d’Hostoles. Ara, el 2025, la gran majoria de municipis garrotxins tenen alguna d’aquestes vies per comunicar-se amb la població.