El 23 de desembre de 1938, l’exèrcit franquista va iniciar la seva ofensiva final sobre la Catalunya republicana. La caiguda de Barcelona, el gener del 1939, va comportar l’evacuació de milers de persones en direcció a la frontera amb França.

Un dels antics itineraris utilitzats a la Garrotxa va ser l’antic sender medieval que va de l’Alta Garrotxa al Vallespir. Precisament aquest camí va ser la via cap a l’exili que va utilitzar la família de Joan Serrat, el darrer alcalde republicà d’Olot i pare del ja conegut maqui olotí, en Cisquet. Però com ells centenars i milers de persones més. Amb la por constant de ser capturats o perdre’s pels boscos, van seguir rutes llargues i perilloses, travessant muntanyes i camins difícils fins a arribar a França, on esperaven trobar refugi.

Precisament per commemorar aquest episodi, el PEHOC i l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya han tornat a organitzar, aquest dissabte, una nova ruta de memòria. Com ja va passar el 2019 i el 2021, el recorregut començarà a Sadernes, un dels punts clau d’aquesta retirada, i acabarà a Sant Llorenç de Cerdans, en territori francès.

La sortida serà el mateix dia amb autocar des de l'aparcament del Consum d'Olot a les 6 del matí, que portarà els participants fins a Sadernes, punt de partida de la caminada. Un cop a Sant Llorenç de Cerdans, l'autocar tornarà els participants a Olot.

Raül Valls, president de l’Amical, explica que els participants podran entendre la duresa d’aquell viatge i rendir homenatge a aquells que van haver de deixar-ho tot per sobreviure: “Jo crec que la memòria de recuperar aquest passat és important. De recordar que això va passar i sobretot de destacar tots aquells valors que van impulsar la República. Tot allò que segueix sent important recordar i que en aquell moment, enfront del feixisme, es va defensar. Crec que per això és important recordar, ja no només els fets tristos i tràgics, sinó els valors de la gent que va haver de marxar per haver defensat la legalitat republicana.”  

Encara que la majoria de persones van seguir rumb a la Vall de Camprodon i el Coll d'Ares, unes 40.000 persones de la Garrotxa van optar per la ruta de Sadernes com a camí cap a l'exili. Una ruta que, tot i la duresa del terreny, es van convertir en l'únic camí cap a l'esperança i la salvació. Un símbol de resistència i un camí cap a la llibertat.