Aquest any es commemoren els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. A principis d’any, 3Cat va sortir al carrer a preguntar als joves si sabien qui era. Entre les respostes, una bona part dels entrevistats no sabien absolutament res del personatge i d’altres ho feien amb respostes vagues o inconcretes. Un vídeo que va encendre les xarxes socials de comentaris. 

La transició va optar per un ‘pacte de l’oblit’ que ha fet que generacions senceres hagin crescut sense entendre ben bé què va significar la dictadura

Que la distància cronològica fa que les noves generacions desconeguin què va ser  franquisme és una evidència. Dels nois i noies que ara van a l’institut, molt pocs tenen avis que van viure la Guerra Civil. Probablement, la majoria dels seus pares ja van néixer en democràcia. Malauradament, a Espanya el franquisme no s’ha abordat mai a les escoles amb la profunditat necessària. La transició va optar per un ‘pacte de l’oblit’ que ha fet que generacions senceres hagin crescut sense entendre ben bé què va significar la dictadura. A més, actualment les xarxes socials (que és on majoritàriament s’informen els joves) han facilitat l’accés a un tipus de relat distorsionat de la història i a un munt d’informació (o desinformació), sovint esbiaixada del nostre passat més recent. Per tant, com s’explica la història a les aules és clau. Hem abordat aquest tema amb l’Albert Planas, professor d’història a l’Institut Montsacopa. 

Com han canviat els continguts del currículum d'història al llarg dels anys? 

En els darrers anys, des de la reforma dels anys 80, el franquisme i la dictadura és un projecte curricular. Els continguts s’han d’explicar a classe obligatòriament. A quart d’ESO i segon de Batxillerat, s’estudia la Segona República i el franquisme. No només qui era el dictador sinó què representa la dictadura, que és la pèrdua total de drets de tots els ciutadans, i després com es recuperen amb la democràcia actual.    

Creus que el currículum dedica prou temps a parlar de la Guerra Civil, per exemple?

Sí. A segon de batxillerat, el cos central dels continguts curriculars és Guerra Civil. Les generacions anteriors, fa vint anys potser, s’havien trobat que quan s’arribava a aquest període ja era final de curs i no hi havia temps. Ara sí que  la meitat del curs es dedica exclusivament a parlar del segle XX. 

Com influeix la falta de temps al currículum per tractar temes amb la profunditat necessària? 

El coneixement és molt ampli. M’agradaria tenir dos anys per fer història d’Espanya i Catalunya, però hem de reconèixer que hi ha prou temps a segon de batxillerat per fer-ho. Jo crec que el tema es tracta amb prou profunditat. Qualsevol alumne que té el títol de batxillerat ha de saber situar la República, el franquisme, etc. De fet, es pregunta a selectivitat cada any, pràcticament. 

Hi ha temes d'història que han perdut pes al llarg dels anys? 

És evident que la història que van estudiar els meus pares o els meus avis és diferent. El descobriment d’Amèrica o els Reis Catòlics tenia un pes importantíssim, llavors. Ara no, ara se n’han incorporat de nous. Ara parlem de dictadura, repressió antifranquista, de víctimes de l’holocaust, etc. La història no és una cosa tancada, és viva, i els continguts sempre s’han d’actualitzar.  

"Els historiadors ens adonem que la transmissió oral i les diferents trajectòries familiars perduren en tres generacions. La memòria oral s’esgota i no té continuïtat."

Com s'aborden segons quins temes? Per exemple, parlar de la Guerra Civil i el bàndol republicà o franquista. Com es fa per tractar-ho de manera neutral i natural? 

Es fa des d’una òptica rigorosa i científica. S’aborda des del rigor i la naturalitat. El que hem de fer, al segle XXI, és parlar de cop d’estat, parlar de botxins i de víctimes. La repressió i la memòria històrica precisament tracta d’això: temes que han esdevingut tabús pels nostres avis o pares, ara els podem tractar amb tota la naturalitat i sempre des d’un punt de vista històric. S’han d’enderrocar mites que justifiquen el franquisme i combatre alguns discursos que blanquejaven la dictadura o que impulsaven la teoria de l’equidistància. Les institucions democràtiques van patir un cop d’estat quan tenien tota la legitimitat democràtica sorgida de les urnes. Es tracta des d’un punt de vista rigorós, de la mateixa manera que a Alemanya s’estudia el nazisme o a Itàlia s’estudia a Mussolini. 

Els alumnes arriben a classe amb coneixements previs sobre la Guerra Civil? 

Aquí sí que els professors veiem una ruptura entre generacions. Els historiadors ens adonem que la transmissió oral i les diferents trajectòries familiars perduren en tres generacions. Quan jo estudiava, per exemple, sí que hi havia un record del franquisme, tothom tenia un familiar represaliat o favorable al bàndol franquista. Però aquesta memòria oral s’esgota i no té continuïtat. Els nois i noies que van néixer al segle XXI no tenen tan present el franquisme, és una cosa que els hi queda llunyana. Si coneixen qui era Franco? Sí. La figura del dictador forma part de l’ideari col·lectiu. El que fem a classe és abordar-ho des d’un punt de vista científic i enderrocar algun dels mites franquistes que encara perduren. 

Segons una enquesta del CEO, un 8% de la generació Z –entre 16 i 24 anys–, s’autositua a l’extrema dreta. Influeix això en aquesta falta de coneixement o a la inversa? 

Totalment. És evident que en els últims anys tenim discursos revisionistes que el que fan és justificar el franquisme i el feixisme, en general, i estem en una onada conservadora. El que fem és fer història i després que cadascú tingui la seva ideologia. El que hem d’aprendre és a ser més tolerants, impulsar els drets humans, i estudiar la història des d’un punt de vista científic.