La Generalitat reconeix que la gestió dels joves migrants no acompanyats es pot millorar

La consellera de Drets Socials admet que des de la DGAIA de vegades han de fer front a situacions d’emergència, com va passar fa uns mesos a Sant Salvador de Bianya

per Redacció

Societat, Garrotxa

La Generalitat reconeix que la gestió dels joves migrants no acompanyats es pot millorar
La Generalitat reconeix que la gestió dels joves migrants no acompanyats es pot millorar

La primavera passada alguns veïns de Sant Salvador de Bianya posaven el crit d’alerta després d’assabentar-se de l’arribada d’un grup de joves migrants no acompanyats a la casa de colònies del nucli. Els nois van fer-hi una estada i van rebre acompanyament al voltant de quatre mesos. L’alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach, assegurava no haver estat informat per part de la Generalitat de l’arribada d’aquests joves i assegurava en una entrevista al programa ‘L’Alcalde Respon’ que se sentia dolgut en aquest sentit, donat que es va aixecar una polèmica innecessària i perquè des de l’Ajuntament els haurien ofert ajuda des del principi, tal com van acabar fent a partir del moment que se’n van assabentar. No va entendre la gestió que es va fer des de la Generalitat: “jo em vaig entrar que venien aquests nos a través dels veïns i no pel Departament de Benestar Social. No han portat ni un sol problema. Al final, s’han de fer les coses, bé, perquè si no es generen alarmes socials innecessàries. És trist que me n’hagués d’entera pels veïns. Per això em vaig enfadar. Perquè aquestes no són maneres de treballar”, assegurava Santi Reixach.

Tot i que en aquell moment el PSC no estava al Govern de la Generalitat, fa uns dies la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, reconeixia en una entrevista a aquest mitjà que, de vegades, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha de fer col·locacions de grups de persones a última hora per donar un servei als joves migrants no acompanyats i assegurava que és molta la gent a atendre. Xifrava en uns 200 els joves migrats no acompanyats que arriben cada mes a Catalunya. “Tenim una dificultat que ara per ara no hi ha gaires places per acollir aquests menors no acompanyats i es va gestionant mentre es va arribant. I de vegades d’emergència, hem d’obrir centres d’acollida. I això és que va passar aquí a la Garrotxa uns mesos”, diu Martínez Bravo.

La consellera reconeix que en alguns casos es podria fer una millor gestió d’aquest tipus de situacions, però també llença una crítica als partits d’extrema dreta: “hem de fer-ho millor sabem que hi ha moments puntuals i casos dificultosos. No ho neguem. Ara, estem radicalment en contra d’una anècdota fer-ne un relat per discriminar la població migrant. Hi ha una part de la població catalana migrant que no hauria de portar a aquestes discriminacions constant d’aquests partits polítics”.

Un altre gran problema existent és la llei d’estrangeria i la gestió de les moltes persones que arriben a les costes Canàries. La consellera assegura que està en contacte amb la Secretaria d’Estat de Migracions per facilitar la inclusió i regularització de les persones nouvingudes.

En aquest sentit, els serveis socials de la comarca reclamaven més agilitat en regularitzar la situació de persones nouvingudes que fugen dels seus països per guerres o pobresa extrema i que volen treballar, aquí, i tenir una millor vida: “ara tenim un nou reglament d’estrangeria que això és una fita molt important i que ens ha d’ajudar a ser més àgils i a donar una resposta i regularitzar a les persones que estan en situació irregular”, assegura la consellera, que afegeix que, a Catalunya hi ha espai per incloure a totes aquestes persones nouvingudes: “hi ha una mena de dissonància cognitiva, perquè és veritat que les xifres de joves que arriben són elevades, però de vegades escoltes a empresaris o empresàries que diuen que n’haurien d’arribar més. Per tant, això significa que hi ha espai per inserir aquests joves”.

Comarques com la Garrotxa, amb un índex d’atur baix, són un exemple que a moltes persones nouvingudes se’ls garanteix feina, però en alguns casos aquestes mateixes persones no troben habitatge.