Portem tres mesos amb pluges escasses a la comarca i això es nota especialment al riu Fluvià, que baixa amb molt poca aigua: “l'aigua del riu està pràcticament estancada i a aquesta època l’aigua hauria de córrer i baixar. Actualment s’està eutrofitzant. S’ha recuperat una mica el nivell freàtic, però molt poc. Hi ha un dèficit d’aigua molt important freàticament però també superficialment”, ha assegurat a aquest mitjà Joan Montserrat, membre de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa.

La situació actual comparada amb la de l’any passat per aquestes dates és lleugerament millor, tot i que la sequera que patim continua sent greu. Les pluges de la primavera de l’any passat van ajudar a recuperar, una mica, els aqüífers, però la precipitació caiguda a la tardor i els darrers mesos pràcticament sense plogudes destacades deixen palès que no ens hem recuperat, ni de bon tros, de la sequera: “el que és el cicle de l’aigua a la Garrotxa, fa que amb el territori calcari que tenim les aigües, de seguida, se’n vagin al fons. Per molt que plogui, si no es recupera de manera important el freàtic, l’aigua desapareix de la nostra vista. No es nota la recuperació amb pluges normals. Fan falta llevantades i pluges contínues perquè el nivell freàtic pugi”, diu Montserrat.

I aquesta falta de pluges continuades afecta i molt als arbres, i a la flora i fauna en general: “els arbres ara mateix estan subsistint. Ho tenen complicat perquè el que fan és esgotar els sucres que tenen a les seves cèl·lules per anar tirant. Però si no tenen més aigua per fer pujar, els arbres, ho tenen complicat. És una època complicada i potser alguns arbres moriran, si no tenen aquesta aigua. Hem d’anar veient com avança”.

Fa exactament un any es parlava moltíssim de la sequera, cosa que ara no passa, tot i la falta d’aigua encara és molt present arreu del territori. A Olot un exemple el trobem als paratges de les Tries, on el riu baixa molt buit d’aigua i la sequera és visible.

Per això és important recordar que continuem en sequera i que no ens podem relaxar. A les Tries, la font continua sense rajar. Amb tota probabilitat es deu a la poca quantitat d’aigua que hi ha al nivell freàtic, símptoma de la poca recuperació que tenen els aqüífers. Des de l’Ajuntament s’està estudiant més a fons la qüestió i possibles actuacions a emprendre. No es descarta que la font pugui perdre per un altre lloc, tot i que per ara no ho sembla, ja que no s’ha vist sortir aigua per cap zona pròxima a la font.