Espais Volart, de la Fundació Vila Casas, ha presentat aquest dilluns l’exposició ‘Posar el dit a l’ull’ de Lluís Hortalà (Olot, 1959) que es podrà veure fins al 13 de juliol. La mostra planteja un joc irònic sobre l’aparença, l’acceptació de l’engany o la rèplica de realitat, així com les tècniques que utilitza l’art per reproduir imatges. Comissariada per Teresa Grandas, el recorregut presenta treballs d’Hortalà fets els darrers 30 anys, entrecreuats sense una cronologia determinada. Explica que “és el meu treball de fa trenta anys. Veure’l junt i veure els moviments que s’apropen o unifiquen. Em sembla que serà una exposició de donar a conèixer el meu treball i es faran una idea molt més compacte de l’obra”.

El mateix autor ha explicat que un dels seus objectius és atrapar la mirada de l’espectador i submergir-la en una xarxa de tensions i contorsions basada en l’efecte físic real sobre l’ull. Hortalà presenta, doncs, un joc pel visitant que és una reflexió sobre l'art i la visualitat. Amb un conjunt d'objectes, es busca enganyar l'ull, encara que al visitant li pugui semblar que ha descobert el truc de cada peça. Aquest joc és possible gràcies a la hibridació de llenguatges amb la pintura escultòrica, el dibuix fotogràfic sense usar mai la fotografia o la imatge en moviment. La iniciativa vol destacar que les maneres de veure remeten a les maneres de conèixer, a la reflexió d’allà on estem, del lloc espacial i mental. També es fonamenta la distinció entre tècnica, coneixements, instruments i mètodes.

Diu que “l’art té la capacitat de fer-nos preguntes per arribar més enllà de l’aparença o les idees establertes. Jugo amb la pintura com si fes servir mecanismes antics per provocar la manera en què mirem ara. Faig servir la tradició pictòrica per interpel·lar el present”. 

Una part de l’exposició gira al voltant d’un aspecte biogràfic de l’artista: la seva pràctica d’alpinisme durant la joventut. L’atracció per la muntanya es barrejava amb qüestions com la planificació de la ruta, el desig de l’ascens del cim, el coneixement profund de les pells de la muntanya, les textures del terreny, de les circumstàncies que fan o no possible l’arribada al lloc desitjat.