Els centres sanitaris van ser un dels punts crítics de la pandèmia, però també ho van ser les residències de gent gran. La rutina quotidiana es va capgirar per enfrontar-se a una amenaça intangible i desconeguda. Una situació que va posar en evidencia les mancances estructurals del sistema i la necessitat de millorar protocols.

Cinc anys després, des d’Olot Televisió i Ràdio Olot hem anat a la Residència La Tardor per parlar amb ells sobre com van viure aquests moments. Ester Roca, directora tècnica del centre, explica que els primers mesos van ser molt durs, sobretot per la falta de recursos. “Hi havia manca de material, faltaven els EPI, faltaven testos diagnòstics i els protocols no estaven clars. Des del Departament ens anaven canviant els protocols i ens havíem d’anar adaptant de manera immediata. Els primers mesos van ser molt durs”

Les visites es van suspendre durant mesos, deixant molts residents aïllats de les seves famílies, amb l’únic contacte possible a través de videotrucades. També els professionals van viure situacions extremes, fent front a la manca de recursos i a la difícil tasca de suplir, en la mesura del possible, l’escalf de les famílies en un dels moments més durs per a la gent gran.

“És l’època que recordo més dura, emocionalment parlant. Ho vam passar molt malament. Nosaltres veiem el patiment tant de les famílies com dels residents. Vam haver de sectoritzar, zones vermelles, grogues... això implicava que els residents estaven aïllats, les famílies es podien comunicar amb ells a través de videotrucades o amb la informació que els hi donàvem. Els residents trobaven faltar a les seves famílies i no entenien totes les restriccions i mesures que havíem d’aplicar.”, explica Roca. 

“Si tornés a passar una situació com aquesta, ja tenim uns protocols establerts” 

Estarien preparats per una nova pandèmia? Roca admet que sí perquè hi ha protocols més clars i perquè la majoria de centres s’han reorganitzat per minimitzar els riscos de contagi en cas de necessitat.

“Ara sí que tenim uns protocols establerts en cas que passi una altra cosa així. De vegades també ho hem hagut d’aplicar amb la grip. El tema de les unitats de convivència, amb l’arribada de la COVID vam fer dues unitats que encara perduren i funcionen de forma independent”, admet. 

Des de la Residència La Tardor expliquen que cal trobar més professionals i donar més pes a la feina que es fa des de les residències. Una feina molt important per a la societat i molt sovint poc reconeguda.

Recentment, el Govern ha donat llum verda a l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, que ha de permetre que els residents siguin atesos per professionals sanitaris de centres de salut públics com qualsevol ciutadà. Roca admet que, tot i que ja s’han fet passos endavant, encara queda molta feina per fer.