La síndrome de Down és un trastorn genètic causat per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21, o una part d'aquest, en comptes dels dos habituals. Es caracteritza per la presència d'un grau variable de discapacitat intel·lectual i uns trets físics peculiars. Cada 21 de març se celebra el seu dia mundial, una jornada dedicada a promoure la inclusió, la igualtat d’oportunitats i la dignitat de les persones amb aquesta condició. Una realitat que es viu cada dia a moltes llars.

De fet, segons Down España, es calcula que a l'Estat espanyol hi ha unes 34.000 persones amb aquesta condició i un total de sis milions arreu del món. La història de la Carme Grau i en Daniel Panella n’és un exemple.  

L’ecografia no va alertar de cap alteració i no va ser fins al part que els metges li van comunicar a la Carme que el seu fill tenia síndrome de Down. Un metge, com recorda la Carme, amb molt poc tacte: “Quan tens un fill el vols tenir d’aquesta manera, tens un futur, penses d’una manera...et cau el món a sobre. A més, la persona que ens ho va dir ens ho va dir amb molt poc tacte i, gairebé, ens va dir que havíem tingut un vegetal”, explica. 

"Hem de viure amb tres paraules amb en Daniel: normalitat, integració i felicitat”

La Carme i tota la família ho van viure amb una barreja d’emocions. Però aquella por es va convertir, ràpidament, en determinació. “T’has de plantejar dues coses: o amargar-te la vida, plorar i que tot vagi malament o deixar-te ajudar, aconsellar, acceptar-ho i endavant. Hem de viure amb tres paraules amb en Daniel: normalitat, integració i felicitat.” 

Avui, en Daniel té 33 anys. Ha practicat durant molts anys karate i ara també va al gimnàs i treballa al Consell Comarcal de la Garrotxa, ni més ni menys, que des del 2010. “Faig les fotocopies, controlo el paper, els números, vaig a Correus, faig comptabilitat, netejo i també faig tots els encàrrecs que em demanen. Per ser diferent m’aprecien molt, m’estimen molt i m’ajuden molt”, explica. 

En Daniel va participar al programa ‘Joves i què’ d’Olot Televisió

A més, en Daniel també té un passat televisiu. Va participar, fa uns anys, al programa ‘Joves i què’ d’Olot Televisió, encarregant-se de la secció de cultura del programa.

“Era un programa molt bo i estva molt bé. Jo feia la secció cultural que és el uqe se’m dona més bé. És una avantatge dels pares, que a mi m’agrada molt. Vam anar a Barcelona a recollir un premi de televisió local i vam quedar segons!”

Aquest 21 de març és un bon moment per recordar històries com la d’en Daniel i la Carme, per continuar lluitant per una societat més inclusiva i per entendre que la diversitat ens enriqueix a tots.

“Tant Joan XXIII com la Fageda han fet molt. No només per integrar-los sinó també per canviar el concepte de la gent. Poden anar al cinema, a fer un toc en un bar, un passeig, i no passa res, la gent els tracta exactament igual. Això és molt positiu. La diversitat està a la vida”

L’entrevista completa la podreu veure al programa La Finestra d’aquest divendres.