Fa quatre mesos la Generalitat va anunciar que l'Estatut del Món Rural tiraria endavant. La llei preveu ajudar els municipis petits en qüestions d’habitatge, deduccions fiscals i reducció de la burocràcia. Aquesta última qüestió afecta a tots els ajuntaments i alguns alcaldes de la comarca, com el de la Vall de Bianya, Santi Reixach, demana accions concretes com per exemple en els permisos d’obres, però també amb moltes altres qüestions. Diu que “se’n parla molt de reduir la burocràcia, però de moment tenim la mateixa burocràcia que sempre”. Afegeix que “s’hi han de posar a treballar, ja amb aquesta qüestió” i assegura que ell a les reunions sempre pregunta “què fer amb el mentrestant”. Fa la sensació, diu “que de vegades el mentrestant encara es complica més”.

Miquel Palomeras fa més de 20 anys que és alcalde de Sales de Llierca i assegura que la complexitat burocràtica que hi ha avui dia no és comparable, ni de bon tros, amb la que hi havia quan va entrar a l’Ajuntament. Pel que fa a la burocràcia assegura sentir-se com els pagesos. Diu que fa falta que l’Estatut es desenvolupi i que es vegi que serveix per a alguna cosa: “Estem una mica escaldats amb el tema de la burocràcia. Nosaltres estem espantats amb la complexitat admirativa que tenim els ajuntaments petits. Se’ns ha complicat amb el pas dels anys i us ho dic jo que fa anys que soc alcalde. Se’ns ha multiplicat la feina i fa que el dia a dia sigui difícil de continuar. De poder fer tota la feina per falta de mitjans humans”.

Josep Reig, alcalde de Tortellà, apunta solucions concretes que podrien facilitar el dia a dia dels ajuntaments petits. “Nosaltres el problema que tenim els ajuntaments petits és que no tenim estructura per fer tramitacions que exigeixen les normes generals. Si s’adaptés la normativa a la musculatura que tenim els ajuntaments petits, llavors avançarem”.

L’Estatut del Món Rural inclou 596 municipis de tot Catalunya, 15 dels quals són garrotxins. De moment, segueixen sense veure concrecions d’una llei que els alcaldes veuen bé teòricament, però els falta que es concreti amb aspectes pràctics.

A la Garrotxa els pobles estan molestos perquè se’ls demana les mateixes obligacions que a les grans ciutats

Una de les principals queixes dels ajuntaments petits és que se’ls tracti per igual als ajuntaments de ciutats grans, com Barcelona o Girona. “Se’ns demana a poble com Argelaguer, que som 450 habitants, els mateixos papers que Olot, Girona o Barcelona. Has de seguir unes normatives que això ja ho entenc, però nosaltres som menys persones per fer una mateixa feina”, assegura Guillem Ballaz, alcalde d’Argelaguer. “Cal enfocar la mirada als municipis petits i a veure si no entrem en condicions o normatives que grans municipis tenen. Això és el que fa falta”, pensa Lluís Abel, alcalde de Montagut i Oix. “Tenim les mateixes obligacions que tothom, però no tenim el mateix personal, que molts municipis. Per exemple amb el tema del secretari. Jo la llei la veig bé, però el govern s’ho ha de creure fermament”, afegeix Miquel Reverter, alcalde de Castellfollit de la Roca. Demanen simplificació burocràtica. Asseguren que fer més feina burocràtica és fer menys feina real pel poble.

Alguns alcaldes demanen normatives que tinguin en compte la tipologia de municipi que són, tal com explica el batlle de Sant Aniol de Finestres, Francesc Oliveras: “cada poble sap el que necessita i no tots els pobles necessiten el mateix. Un poble que només s’hi viu, no els hi fan falta gaires serveis. Al revés, potser necessiten tranquil·litat. Els pobles amb indústria, perquè necessitem gent, necessitem carreteres, etc.”

D’altres, demanen que l’Estatut del Món Rural doni solucions reals a problemes com l’habitatge. “És un drama la burocràcia”, comenta resignada l’alcaldessa de Santa Pau, Cris Capó. “Per exemple, pel que fa a  l’habitatge, no és veritat que a Santa Pau no hi ha habitatge. Hi ha cases buides i malmeses. I el que necessitem és restaurar el parc d’habitatge que hi ha a Santa Pau. I aquest estatut del Món Rural ha de poder ajudar-nos a pobles com Santa Pau amb aquest tipus de coses”, diu.

I alguns altres apunten a qüestions concretes com el transport, per fer veure que la realitat és molt diferent a les grans ciutats respecte a pobles completament disseminats. Per l’alcalde de Sant Ferriol, Albert Fàbrega, hi ha lleis homogènies per a tothom que no tenen sentit. “Sento que diuen, de vegades, que anar amb cotxe és un privilegi. I això no és així, al món rural és una necessitat. El bus ens passa dos o tres cops al dia i per la carretera general. Si ha d’agafar el cotxe, deu quilòmetres, per arribar a la carretera general, ja acabes d’arribar allà on vols anar. A Banyoles, per exemple. El transport públic mai existirà ni funcionarà per nosaltres. Per això llavors quan sent algunes bestieses sobre els cotxes i el CO₂, perquè això no és així. És per una qüestió d’equitat. Sense cotxe no pots fer res. Ni tan sols anar a treballar”.

L’Associació de Micropobles de Catalunya ha lluitat de valent per aconseguir una llei, que ha de servir perquè als municipis rurals s’hi pugui continuar vivint, i que a la vegada anar a viure en un poble petit no signifiqui ser un ciutadà de segona, per a les grans administracions.

És la sensació que tenen tots alcaldes de la comarca. Uns que fa anys i anys que estan al capdavant de consistoris i d’altres que, tot just, acaben d’entrar-hi.