El fins ara director esportiu de la Unió Esportiva Olot, Sergi Raset va arribar fa nou anys als despatxos del club. Durant aquests anys, ha viscut tres ascensos a Segona Divisió ‘B’ i l’actual Segona Federació i tres descensos a Tercera Federació. És veritat, que les plantilles que ha confeccionat per tornar a pujar de categoria han estat equips molt equilibrats i que han demostrat una certa superioritat a la categoria. Tot i això, a Segona ‘B’ i també a Segona Federació l’equip sempre li ha costat més mantenir-se i en moltes ocasions s’ha vist obligat a reforçar l’equip durant el mercat hivernal. Un dels hàndicaps que ha tingut com a director esportiu és que pràcticament des de la seva arribada, la junta directiva va decidir que només es podien incorporar jugadors que s’hagin format a clubs dels països catalans. Explica que “em sentia com a peix dins aigua perquè és el perfil que més conec. Aquest projecte el coneix tot Espanya perquè parlant amb els representants ja em diuen que aquests jugadors no el puc signar perquè com que no és català no pots. Hem donat a conèixer un projecte per tot arreu”.

A nivell d'altes i baixes, l’Olot ha estat un club que s’ha mogut bastant durant els mercats de fitxatges. Durant aquests nou anys, Raset ha incorporat jugadors que s’han convertit en uns referents dins el conjunt olotí, com els porters Xavi Ginard i Pol Ballesté, Pedro del Campo, Jordi Xumetra, Marc Mas, Albert Blàzquez, Eloi Amagat, Hèctor Simón, Uri Ayala o Roger Barnils, entre molts altres. A més, també hi ha hagut jugadors de l’Olot que han fet al salt a grans equips com és el cas d’Alfredo, Arnau Forès, Lluís Aspar o Pep Chavarría que ara mateix milita a Primera Divisió. Raset valora la feina feta durant aquest temps. Diu que “a vegades quan baixes de categories la gent es pensa que és fàcil pujar perquè ho hem fet tres cops. Sempre que en Joan em diu que faci la plantilla per tornar a la categoria, si no hi hagués estructura, pressuposts i recursos tampoc es podria fer”. 

La feina del director esportiu no és només fitxar jugadors, sinó valorar les posicions que s’han de doblar, els jugadors que pots pujar al primer equip provinent del filial com s’ha fet amb Terma, Forés, Manzano o Sergi Marcillo i també tenir contacte permanent amb els entrenadors, a més també de signar-los. Durant els nou anys de Raset al club, l’Olot ha tingut un total de tretze entrenadors, i un d’ells, Raúl Garrido amb més de 1.000 dies al càrrec. Explica que “potser son masses entrenadors, però sempre que hem fet algun canvi l’objectiu era fer un pas més. Creiem que la persona que vindria ens ajudaria a crèixer i sempre amb la intenció de millorar el club”. 

A més, gràcies al vincle que hi ha hagut entre el Futbol Club Barcelona i l’Olot, Raset sempre ha pogut aconseguir cessions de jugadors de la pedrera culè com és el cas d’Arnau Comas o Josep Cerdà que van tenir protagonisme al club. Durant aquests anys, hi ha opcions que han funcionat i n’hi ha que no, però la millor temporada que s’ha fet amb Sergi Raset a la direcció esportiva és la temporada 19/20 que si no hagués arribat la Covid no sabrem mai si l’Olot hagués aconseguit fer play-off per pujar a Segona Divisió.