El projecte Simbiosi Fluvial de renaturalització del riu Fluvià i de protecció d’espècies en perill ha fet, recentment, una trobada per constituir-se com a òrgan de gestió i governança. Actualment, formen part del projecte Resilience Earth, l’Associació Silene, l’Associació Hàbitats i l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa.

“Això ho fem mitjançant accions de treure planta invasora i posar planta autòctona, crear itineraris perquè vingui gent del territori a aprendre sobre fauna i flora, anar a les escoles i fer activitats divulgatives, etc”, explica David Gimeno, responsable d’educació ambiental de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa. 

Des de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa fa anys que duen a terme accions d’aquest tipus a través de diversos projectes que, ara, d’alguna manera, s’inclouen al projecte Simbiosi Fluvial. Fa anys que fan programes de sensibilització ambiental amb escoles, com per exemple ‘L’enllúdriga’t’, així com millores de boscos, apostant per la recuperació de vernedes, freixes i el roure pènol i el bosc de ribera en general, però també protegint espècies com el cranc autòcton, amenaçat pel cranc americà.

L’Associació Hàbitats és de Barcelona, però fa molts anys que fa seguiment de diversos rius de Catalunya. Concretament, recullen dades i fan avaluacions de trams de rius a partir d’accions de ciència ciutadana i voluntariat. Responsables de l’Associació organitzen formacions i impliquen a la ciutadania a estar pendents de l’evolució del riu i a l’hora d’agafar consciència sobre les problemàtiques i necessitats, per exemple donant a conèixer espècies invasores. Des que participen en el projecte Simbiosi Fluvial, a la Garrotxa han pogut fer una formació i han passat de tenir 9 trams del Fluvià estudiats a tenir-ne 13 i l’objectiu és fer més accions.

“En el nostre cas com que treballem en seguiment de rius catalans i de conservació, ens hem sumat al projecte aportant les nostres eines. Sobretot podem aportar l’experiència de ciència ciutadana, com fem al Projecte Rius. La ciutadania, voluntàriament, rep una formació de com analitzar un petit tram de riu, sigui la qualitat de l'aigua o el bosc de ribera, per exemple, i durant l’any anar recollint dades.”, diu Marina Codina, membre de l’Associació Hàbitats i coordinadora del Projecte Rius. 

El projecte Simbiosi Fluvial té tres anys per treballar, tot i que els impulsors són conscients que faran falta molts més anys per veure fets reals fruit d’aquest treball. Una possible victòria, segons membres de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa, seria la creació d’un Consorci del Fluvià, que s’ha intentat crear dues vegades i que no s’ha aconseguit.

“Ja veiem que aquest projecte té un llarg recorregut. No sabem si en el futur continuarà fent el projecte simbiosi Fluvial o si desembocarà a un Consorci del Fluvià, però és important ser conscient que no treballem amb coses ràpides”, diu Gimeno. “Un bosc no canvia amb pocs anys i la consciència de la gent tampoc evoluciona amb pocs anys.”, afegeix. 

Si mai el Consorci del Fluvià és una realitat voldrien que tingués de prioritats el riu i les persones per sobre de qualsevol altre aspecte. El projecte Simbiosi Fluvial compta amb finançament de la Generalitat i d’alguns ajuntaments.