Els joves d’Olot reclamen més espais de trobada i oci, facilitats per accedir a l’habitatge i oportunitats laborals

Dirigit a joves d’entre 16 i 29 anys, s’han analitzat 472 respostes on s’ha denotat un alt sentiment de pertinença i el desig de viure a la ciutat en la seva etapa adulta

per Roger Isern

Societat, Olot

Els joves d’Olot reclamen més espais de trobada i oci, facilitats per accedir a l’habitatge i oportunitats laborals
Els joves d’Olot reclamen més espais de trobada i oci, facilitats per accedir a l’habitatge i oportunitats laborals

A principis d’aquest 2025 us explicàvem que Olot havia encarregat al Grup de Recerca Liberi de la Universitat de Girona una diagnosi de la realitat dels joves de la ciutat i ajudar a poder establir les línies estratègiques per al Pla Local de Joventut 2025-2029. L’objectiu inicial era fer una radiografia de les necessitats de la població jove, de quins espais utilitzen i per què, quins són els seus interessos i preocupacions, quina és la seva realitat i com s'imaginen el futur. A gairebé l’equador d’aquest any, s’han obtingut els primers resultats després de recopilar més 800 qüestionaris dels quals s’han analitzat 472 respostes. “L’hem dissenyat i passat a una mostra de 472 joves. Vam aconseguir 805 respostes, però aquestes eren prou completes perquè el contingut fos significatiu per a la recerca”, explica la professora lectora del grup de recerca de la UdG i encarregada de la diagnosi, Carme Trull.

Les principals demandes dels joves que s’han analitzat en aquest estudi han estat relacionades amb ser més escoltats i millores relacionades amb l’habitatge o el transport. Alhora, i una de les més comunes en el col·lectiu, és la de l’oci. “El que sortia de l’enquesta era una mirada molt focalitzada a veure la ciutat com un producte i un oci que s’ha de consumir. Tot allò que té a veure amb el lleure o espais de relació i trobada no estava tan valorat. Crec que hi ha un potencial a treballar bastant interessant com a ciutat”, explica el professor lector del Grup de recerca en infància, joventut i comunitat LIBERI de la UdG, Eduard Carrera.

Per la seva banda, Josep Quintana ha remarcat que ara el que toca fer és “actuar i a final d’any posar fil a l’agulla a les mesures del Pla de Joventut 2025-2029” i ha afegit que “si hem de fer més activitats amb els joves de les que fem a l’entorn natural, etc. el Pla ho concretarà”. 

Pel que fa a altres xifres, s’ha observat que prop d’un 25% dels joves que han contestat el qüestionari són nascuts fora de Catalunya, més d’un 40% admet tenir dificultats econòmiques i un 75% ha sentit tristesa o angoixa en els darrers dos anys.