Un any més, el pastor de Mieres, Prem Puig, impulsa el projecte Transhumància per la Vida. Enguany són sis pastors de diferents comarques que faran camí amb unes 1.500 ovelles cap a La Molina, on passaran l’estiu. Segons en Prem, després de quatre anys cada cop més gent coneix el seu projecte i són més ben acollits per allà on passen. “Els primers annys semblava que fèiem nosa i ara la gent ens espera i entén el que fem. Ens desbrossen camins i la veritat és que tenim bona acollida”.

L’altre gran objectiu del projecte és conscienciar a la ciutadania i fer connectar les persones amb la natura. Per allà on passen, en Prem i els altres pastors fan xerrades i activitats, fins i tot projecten documentals, per donar a conèixer què és la transhumància i la importància de recuperar tradicions pageses de tota la vida. En Prem admet, però, que avui dia no és tan fàcil fer transhumància. “Es va perdre molta infraestructura, dels camins de transhumància  i recuperar-la costa perquè moltes coses s‘han perdut del tot. Necessitem gent particular que ens deixi terrenys per poder passar la nit i també llocs per beure. Els hostals on paraven els pastors ja no existeixen i ara hem de fer campaments, etc.

El camí cap a La Molina consta de deu etapes i 120 quilòmetres. A uns dies van sortir de Crespià i ara s’hi sumen els pastors de la Garrotxa, amb una sortida que s’ha fet aquest dimarts al Torn. En total participen una vintena de voluntaris que donaran suport logístic als pastors.

Enguany han gaudit d’una bona primavera però estan preocupats per la llengua blava

Un fet que si celebren els pastors enguany són les pluges de la primavera. “És un bon any de pastura i ens sap greu marxar d’aquí perquè hi ha molta herba, però el bestiar estarà millor a la muntanya a l’estiu, amb la calor i farem com ho hem fet sempre”, explica en Prem. Tot i això, els preocupa la llengua blava: “L’any passat vam perdre més del 20% de les ovelles per culpa de  la llengua blava i hem hagut de comprar animals nous i guardar reposició i hem pogut vendre menys xais. Estem amb l’aigua al coll. Aquest any també ens preocupa la llengua blava i la vacuna, perquè les administracions no han respost als nostres problemes. És una preocupació doble”. És el dia a dia dels pastors, que tot i les dificultats continuen creient en l’essència del seu ofici.